dijous, 30 d’abril del 2015

Contesporles 2015


DISSABTE 2 DE MAIG

9.30 h
Cercavila
Banda Lira Esporlerina
Lloc: carrers i places d’Esporles
Parades de llibres
Amb la col·laboració del Gremi de Llibreters
Horari: de 9:30 a 20:00
Lloc: Passeig del Rei
Contesporles és artesà
Parada de venda de productes relacionats amb el Festival, realitzats
per les artesanes d’Esporles
Horari: de 9:30 a 20:00
Lloc: Passeig del Rei

10 h
Estampacontes, taller d’estampació
Clara Catalán
Per a infants a partir de 8 anys (*), joves i adults
Horari: de 10:00 a 13:00
Lloc: “L’AUCA_Espai de creació”. Entrada: 5’50€

11 h
Contes per a llepar-se els dits, berenar amb contes
Paula Rodríguez, maître pamboliera
Per a totes les edats (*)
Lloc: Es Brollador. Entrada: 5’50€
Dibuixa Contesporles, trobada de narradors gràfics
Catalina Rigo i Feliu Renom, dibuixants ambulants
Per a totes les edats (*)
Horari: d’11:00 a 14:00
Lloc de trobada: sala infantil de la Biblioteca Municipal d’Esporles.
Entrada gratuïta
Improvisam contes
Taller de teatre de l’AMIPA del CP Gabriel Comas i Ribas
Per a totes les edats
Lloc: Placeta del Jardinet. Entrada gratuïta
Manualitats de conte
Xisca Nadal
Per a infants a partir de 6 anys
Horari: d’11:00 a 13:30
Lloc: “Fet per tu”. Entrada: 5’50€
Pinta’m un conte i feim un taller dolç
Antònia Vich i Carme Mas
Per a infants de 6 a 10 anys
Horari: de 11:00 a 11:45
Lloc: “Cloe”. Entrada: 5’50€
Estela, crida ben fort!
Contacontes per a la prevenció de l’abús sexual infantil, a càrrec
de la Fundació RANA
Per a totes les edats (*)
Lloc: Centre d’estades diürnes. Entrada gratuïta

11:30 h
Acte d’Inauguració del Festival
Hi intervindran representants de l’Associació Cultural Contesporles,
l’Ajuntament i entitats compromeses en el projecte
Entrega de premis dels concursos de narració i cartells
Lloc: Sala d’actes de Sa Fàbrica.
Contes per a infants
Araceli Morey
Per a infants de 3 a 6 anys (*)
Lloc: Escoleta municipal. Entrada: 2’50€
Moixonies per créixer. Música en família
Carol Domènech i Arantxa Riera
Per a infants de 0 a 18 mesos (*)
Lloc: Escoleta municipal. Entrada: 2’50€

12 h
Conferència: “El viaje de los cuentos: de Los Silos
a Esporles”
Ernesto Rodríguez (Tenerife)
Per a públic en general
Lloc: Sala d’Actes de Sa Fàbrica. Entrada gratuïta
Contes a ca meva
Rosa Bonnín
Per a totes les edats (*)
Horari: de 12:00 a 13:30
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€
Contes a ca meva
Amb interpretació en llengua de signes
Catalina Rosselló
Per a totes les edats (*)
Horari: de 12:00 a 13:30
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€
Pinta’m un conte i feim un taller dolç
Antònia Vich i Carme Mas
Per a infants de 6 a 10 anys
Horari: 12:00 a 12:45
Lloc: “Cloe”. Entrada: 5’50€

12:30 h
Estela, crida ben fort!
Contacontes per a la prevenció de l’abús sexual infantil, a càrrec
de la Fundació RANA
Per a totes les edats (*)
Lloc: Centre d’estades diürnes. Entrada gratuïta
Vermut de contes eròtics per abans d’anar a dinar
Frederic Bibiloni
Per a públic adult
Lloc: “2nd chance”. Entrada: 5’50€
13:30 h
Dinar de conte
Llocs: Bar Deportiu; Cafè Nou; Cafè Vilanova; Es Brollador; Sa
Bodega i Sa Bodega d’en Rino (pizzeria)

16 h
Batucada
Amb Batukadell
Lloc: Carrers i places d’Esporles

16:30 h
Contacontes per a infants
Xisca Arbós
Per a infants de 0 a 3 anys (*)
Lloc: Escoleta municipal. Entrada: 2’50€
Contacontes per a infants: “El meu país, Burundi”
Laus Fullana i Justin Kashara, Veïns Sense Fronteres
Per a infants a partir de 6 anys (*)
Lloc: Biblioteca Municipal d’Esporles. Entrada: 2’50€
Giramón
Gabriela “Pitu” Bonet, Associació Alloure (amb el Fons Mallorquí
de Solidaritat i Cooperació)
Per a infants a partir de 6 anys (*)
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€
Contar contes, un taller per narrar-me a mi
mateix
Pep Duran (Barcelona)
Per a mestres, bibliotecaris i altres persones interessades
Horari: de 16:30 a 20:00
Lloc: Sala d’actes de Sa Fàbrica. Entrada: 10’50€

17:15 h
Titelles per a dits de contes, taller de fang
Virgínia Massagué i Carme Mas
Per a infants a partir de 6 anys
Horari: de 17:15 a 19:15
Lloc: “Cloe”. Entrada: 5’50€
Taller d’amigurumi
Per a adults
Horari: de 17:15 a 19:00
Lloc: “Artimanya”. Entrada: 5’50€
Es recomana dur ganxet

17:30 h
Taller de Còmic
Max
Per a joves a partir de 13 anys i adults
Horari: de 17:30 a 19:30
Lloc: “L’AUCA_Espai de creació”. Entrada: 4,50€
Excursió amb contes
Joan Carles Palos
Per a totes les edats (*)
Horari: de 17:30 a 19:30
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 3’50€
La història de la Bruixa Safrà (musical diminut de
titelles)
Margalida Roca, Marta Pisà i César Reda
Per a totes les edats (*)
Lloc: Col·legi públic d’Esporles
Entrada: 2,50€
Stories at home (contes a ca meva)
Xanthe Gresham. Idioma: anglès
Per a totes les edats (*)
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€
Contes a ca meva
Mercè Escardó
Per a totes les edats (*)
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€
Stories at home (contes a ca meva)
Aina Trias i Aina Sendra. Idioma: anglès
Per a totes les edats (*)
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€
Contes a ca meva
Amb interpretació en llengua de signes
Maria Antònia Margarit
Per a totes les edats (*)
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€
Contes inèdits de Maggi Barceló
Marta Bonet
Per a totes les edats (*)
Lloc: “Sa Fusteria”. Entrada: 2’50€.

18 h
Espòrpolis, espectacle de carrer
Companyia Madame Lena
Lloc: Passeig del Rei. Entrada gratuïta
Teatre: “Mopi, un monstre diferent”
Companyia Mals Papers
Per a totes les edats (*)
Lloc: Casa del Poble. Entrada: 3’50€

19:30 h
Audició dels Alumnes de l’Escola de Música
d’Esporles
Per a totes les edats (*)
Lloc: Casa del Poble. Entrada gratuïta
El professor Sorpreses, Tintín i els seus amics
Per a infants a partir de 6 anys (*)
Lloc: Biblioteca Municipal d’Esporles. Entrada: 2’50€

20 h
Sang i fetge: contes gore catalans
Carles Alcoy
Per a públic jove i adult
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€

20:30 h
Sopar de conte
Llocs: Bar Deportiu; Cafè Nou; Cafè Vilanova; Es Brollador; Sa
Bodega i Sa Bodega d’en Rino (pizzeria)

22 h
Glops de lletres i vi
Eulàlia Arlès (lectora), Emili Vivas, Mariano Rancich i Josep Oliver (músics)
Vins des Verger
Per a públic adult
Lloc: Sala d’actes de Sa Fàbrica. Entrada: 2’50€
Roda de Contes
Per a totes les edats (*)
Lloc: Casa del Poble. Entrada: 2’50€

DIUMENGE 3 DE MAIG
9:30 h
Cercavila amb xeremiers
Xeremiers d’Esporles
Lloc: carrers i places d’Esporles
Parades de llibres
Amb la col·laboració del Gremi de Llibreters
Horari: de 9:30 a 20:00
Lloc: Passeig del Rei
Contesporles és artesà
Parada de venda de productes relacionats amb el Festival, realitzats
per les artesanes d’Esporles
Horari: de 9:30 a 20:00
Lloc: Passeig del Rei
Conferència: “Els contes: lligams invisibles entre
petits i grans”
Mercè Escardó (Barcelona)
Per a públic en general
Lloc: Sala d’actes de Sa Fàbrica. Entrada gratuïta

11h
Little awa
Colorinycoloradas. Idioma: anglès
Per a infants de 3 a 6 anys (*)
Lloc: Casa del Poble. Entrada: 2’50€
Il·lustració de microcontes orientals
Nívola Uyà
Per a joves a partir de 14 anys i adults
Horari: de 11:00 a 13:30
Lloc: “L’AUCA_Espai de creació”. Entrada: 5’50€
Manualitats de conte
Xisca Nadal
Per a infants a partir de 6 anys
Horari: d’11:00 a 13:30
Lloc: “Fet per tu”. Entrada: 5’50€
Pinta’m un conte i feim un taller dolç
Antònia Vich i Carme Mas
Per a infants de 6 a 10 anys
Horari: 11:00 a les 11:45
Lloc: “Cloe”. Entrada: 5’50€
Construïm un conte amb llum, taller de plàstica
Damià Matas i Maria del Mar Tugores
Per a infants de 6 a 12 anys
Horari: d’11:00 a 14:00
Lloc: Escoleta municipal. Entrada: 5’50€
Olives per somiar
La Fada Despistada
Per a totes les edats
Lloc: Placeta del Jardinet. Entrada gratuïta

11:30 h
Contes per a infants
Araceli Morey
Per a infants de 3 a 6 anys (*)
Lloc: Escoleta municipal. Entrada: 2’50€
Moixonies per créixer. Música en família
Coral Domènech i Arantxa Riera
Per a infants de 18 a 36 mesos (*)
Lloc: Escoleta municipal. Entrada: 2’50€
Vine a fer de titellaire
Companyia Taller de Teresetes d’Esporles
Per a totes les edats
Lloc: Placeta del Brollador. Entrada gratuïta
Taula rodona: “Cada conte, una mirada”
Modera: Ramon Bassa (UIB)
Amb Pep Duran (Barcelona), Mercè Escardó (Barcelona) i Ernesto
Rodríguez (Tenerife)
Per a públic en general
Lloc: Sala d’Actes de Sa Fàbrica. Entrada gratuïta
12 h
Stories at home (contes a ca meva)
Xanthe Gresham. Idioma: anglès
Per a totes les edats (*)
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€
Contes a ca meva
Pilar Gimeno
Per a totes les edats (*)
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€
Pinta’m un conte i feim un taller dolç
Antònia Vich i Carme Mas
Per a infants de 6 a 10 anys
Horari: 12:00 a les 12:45
Lloc: “Cloe”. Entrada: 5’50€

12:30 h
Vermut de contes
Carles Alcoy
Per a públic adult
Lloc: “2nd chance”. Entrada: 5’50€

13:30 h
Dinar de conte
Llocs: Bar Deportiu; Cafè Nou; Cafè Vilanova; Es Brollador; Sa
Bodega i Sa Bodega d’en Rino (pizzeria)

16:30 h
Contacontes per a infants
Abdi Chiak i Joan Maria Pasqual, Amics del Poble Saharaui
Per a infants de 3 a 5 anys (*)
Lloc: Biblioteca Municipal d’Esporles. Entrada: 2’50€
Nassos i més, contacontes per a infants
Centimets Teatre
Per a infants a partir de 3 anys (*)
Lloc: Escoleta municipal. Entrada: 2’50€
Contalles xiques: contes i cançons
Mercè Palay
Per a infants d’1 a 3 anys i les seves famílies (*)
Lloc: Escoleta municipal. Entrada: 2’50€
Conferència: “La literatura infantil i fantàstica en
la música rock”
José Ramón Hernández i Gabriel Serra
Per a públic en general
Lloc: Sala d’actes de Sa Fàbrica. Entrada gratuïta

17:15 h
Titelles per a dits de contes, taller de fang
Virgínia Massagué i Carme Mas
Per a infants a partir de 6 anys
Horari: de 17:15 a 19:15
Lloc: “Cloe”. Entrada: 5’50€

17:30 h
Teatre: “L’amor de les tres taronges”
Amb “Això no té nom”, agrupació teatral d’Esporles
Per a totes les edats (*)
Lloc: Casa del Poble. Entrada: 3’50€
Excursió amb gloses
Pep Alemany “Manxí”
Per a totes les edats (*)
Horari: de 17:30 a 19:30
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 3’50€
Des contes chez moi (contes a ca meva)
Emmanuel Danet. Idioma: francès
Per a totes les edats (*)
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€
Märchen in meinem Haus (contes a ca meva)
Regina Grafe. Idioma: alemany
Per a totes les edats (*)
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€
Contes a ca meva
Ernesto Rodríguez
Per a totes les edats (*)
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€
Contes a ca meva
Pep Duran
Per a totes les edats (*)
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€
Contes a ca meva
Aina Vich
Per a totes les edats (*)
Lloc de trobada: Punt d’Informació. Entrada: 2’50€

18 h
Contes salats sefardites (contes verds de la
tradició femenina sefardita)
Carles Alcoy
Per a públic adult
Lloc: Sala d’actes de Sa Fàbrica. Entrada: 2’50€

19 h
Concert coral
Cor d’Esporles
Lloc: Sala d’actes de Sa Fàbrica. Entrada gratuïta

20:30 h
Acte de Cloenda del Festival
Hi intervindran representants de l’Associació Cultural Contesporles,
l’Ajuntament i entitats compromeses en el projecte.
Lectura, a càrrec de nins i nines, del “Decàleg dels Drets Universals
dels infants a escoltar contes”
Lloc: Sala d’actes de Sa Fàbrica

i també...
Contes al carrer
Rosa Bonnín, Toni Borràs, Cheryl Buckholdt (en anglès), Raquel
Ferreño (en anglès), Magdalena Gelabert, Susana Izquierdo,
Maria del Mar Tugores, Aina Zuazaga...

Fades Passesllargues

Exposicions
Exposició de cartells presentats al Concurs
“Contesporles 2015”

Exposició del “Decàleg dels Drets Universals dels
infants a escoltar contes”
Text adaptat per Rosa Mª. Colom
Il·lustracions de Jaume Balaguer, Eva Barceló, Canizales, Àlex
Fito, Pere Joan, Jaume Martí, Pepmi, Tomeu Pinya, Juan Roig,
Saeta, Tomeu Seguí, Tatúm, Bartolo Torres, Rafel Vaquer i Marga
Vinyes. Coordina: Sònia Delgado, Clúster de Còmic i Nous Mèdia
de Mallorca
Horari: Dissabte 2 i diumenge 3 de maig de 10:00 a 14:00 i de
16:00 a 20:00
LLoc: Sala d’exposicions de Sa Fàbrica

Exposició “El llibre de la teva vida”
Organitzada pels alumnes, els professors i l’AMIPA de l’IES “Josep
Font i Trias” d’Esporles
Horari: Dissabte 2 i diumenge 3 de maig de 10:00 a 14:00 i de
16:00 a 20:00
LLoc: Sala de reunions de l’Hotel d’Entitats

Exposició de contes de fades
Horari: Dissabte 2 i diumenge 3 de maig de 10:00 a 14:00 i de
16:00 a 20:00
LLoc: “Sa Fusteria”

INFORMACIÓ IMPORTANT
Punts de venda anticipada
Palma, fins dia 29 d'abril: llibreria Drac Màgic (Jeroni Antich, 1)
Esporles, fins dia 29 d'abril: botiga "Fet per tu" (Joan Riutort, 40)
Taula informativa dle Contesporles, dia 25 d'abril, a la diada de Sant Jordi organitzada per la Biblioteca Municipal d'Esporles. Placeta des Jardinet d'Esporles, de 10 a 14 hores.

Venda durant el Festival
Dies 2 i 3 de maig, al Punt d’Informació. Passeig del Rei, de 9 a 21 hores.

INDICACIONS
La majoria d’activitats del Festival només permeten un nombre limitat de places. Convé treure les entrades amb la major antelació posible.
Les entrades adquirides no podrán ser canviades ni reemborsades.
15 minuts abans de començar cada activitat, partirà un guía des del Punt d’Informació del Festival, situat al Passeig del Rei. Aquest guía acompanyarà, al lloc on es desenvoluparà cada activitat, a aquelles persones que no sàpiguen anar-hi directament.
Les sessions que es fan en llengües estrangeres s’indiquen així al programa.
Els dinars i sopars de conte no requereixen entrada. Els establiments participants oferiran un “Menú de conte” especial, el qual será abonat al propi establiment.
No es podrá accedir a una activitat quan aquesta hagi començat.
En cas de pluja, s’ha previst que les activitats a l’aire lliure es facin a espais coberts.
Per a qualsevol información o aclariment, adreçau-vos al Punt d’Informació instal·lat al Passeig del Rei, o a les persones degudament identificades que es trobaran als llocs més cèntrics del poble.
(*) Els  nins i nines assistents a les activitats han d’anar acompanyats com a minim per un adult.

dijous, 2 d’abril del 2015

Dia internacional del llibre infantil i juvenil



Avui , 2 d'abril, és el dia internacional del llibre infantil i juvenil!

dissabte, 5 d’abril del 2014

El monstre de colors

El monstre de colors

Es tracta d'un llibre que pot servir per ajudar als infants d'entre quatre i sis anys, a identificar les emocions. 

El Monstruo de Colores

dilluns, 31 de març del 2014

Per sant Jordi, dracs

1Ja a punt de començar el mes d’abril, cal començar a preparar idees i propostes creatives per celebrar el Sant Jordi, una de les celebracions més importants del nostre territori. Avui, us presentem 12 dracs creatius per celebrar Sant Jordi, una iniciativa que de ben segur agradarà als més menuts de casa. Aquest mes us tenim preparades moltes sorpreses, no us les perdeu!

KNITTING MINNESOTA
DRAC DE ROBA ORIGINAL


dilluns, 29 d’octubre del 2012

Els recursos audiovisuals. El vídeo

 
ELS MITJANS AUDIOVISUALS
  • En l'actualitat, ni com a pares ni com a docents, es pot obviar l'impacte social dels mitjans de comunicació audiovisual i digital. En el nostre cas, per tal d'assegurar la comprensió i l'expressió en llengua catalana, haurem d'aprofitar aquests recursos, però també educar per que fa al seu ús.

    Els mitjans audiovisuals són un recurs que ens ajuda en la nostra tasca per diferents motius:

  • Provoca una motivació especial en els infants, sempre i quan els hi reservem un espai i un temps no habitual en el quefer diari.
  • Serveixen per treballar aspectes curriculars: continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, sobretot, tot el que es refereix a la comunicació i als diferents llenguatges: musical, plàstic i visual, i verbal.
  • Segons quins mitjans poden ser utilitzats indiferentment tant per mestres com pels alumnes, això en provoca una utilització independent i motivadora.
  • Els podem emprar com eina a l’hora de determinar fins a quin punt els nostres infants tenen un bon nivell de cpomprensió i d'expressió.
  • Serveix per consolidar aprenentatges realitzats amb qualsevol altre recurs, és relativament fàcil traduir de qualsevol llenguatge a l’audiovisual…
  • Són un referent d'actualitat i una de les fonts d'informació més importants per a infants, joves i adults. No es pot ignorar el context cultural en què viuen els infants i l'allau d'estímuls audiovisuals que reben dins i fora de casa.
Si ens centram en la utilitat del vídeo i el DVD per treballar l’expressió oral en llengua catalana, hem de valorar que no tan sols les cintes comercials (tant de dibuixos animats, pel·lícules, temàtiques, etc.), sinó també els programes de TV enregistrats o disponibles a la xarxa, les pel·lícules de creació pròpia.
Aquestes ens permeten treballar l'habilitat d'escoltar de forma guiada, activa i eficaç. Abans de començar és important que els infants coneguin el procés que seguirà l'activitat i de què és el que ha de fer. Cal especificar quins aspectes són els més importantsi quina és la finalitat de l'activitat (què s'espera d'ells).

Orientacions per a la selecció de vídeos: (material, tema, continguts…)
  • Han de ser en català. Si el que volem és fomentar o afavorir l'aprenentatge de la llengua, el més important no seran els continguts específics del que es mirarà, sinó el fet d'assegurar-no un mínim temps d'exposició a la llengua, d'una forma graduada en funció de la capacitat de comprensió dels infants.
  • Ha de ser interessant per al tema que vulguem tractar o parlar després.
  • Ens hem d'assegurar que copsaran l'interès de les persones que el miraran. Serà motivador?
  • Ha de tenir qualitat humana, amb valors en sintonia amb el projecte d'escola. Què vol transmetre?
  • Ha de tenir qualitat d'imatges. En ocasions, el treball es pot centrar en Què vol transmetre i com ho fa?
  • La qualitat i el tractament dels continguts científics. Transmet idees errònies? S'adequa a l'edat i maduració de l'infant ?
  • Han de permetre que s'activi l'interès per conèixer i descobrir tant les coses de cada dia, del seu entorn més proper, com les coses que s'incorporen a aquest bagatge, que encara que llunyanes, per mor de la tècnica i dels nous mitjans de comunicació, esdevenen properes i conegudes.
  • Han de permetre que allò que en un principi es pot considerar com una experiència passiva es converteixi en activa: han de provocar el debat, la discussió, l'argumentació per contrastar diferents opinions, confrontar continguts de ficció o d'altres realitats amb la pròpia realitat i experiència. Potenciarà la participació?
Passes a seguir per treballar amb vídeos
  1. Abans de veure la cinta: creació d'expectatives, activació de coneixements previs, preparació de l'oient
  • Sorpresa. Es tracta de presentar una sorpresa relacionada amb el contingut del vídeo, mitjançant la formulació de preguntes, afavorir que sigui l'infant qui l'endevini. D'aquesta forma atraiem l’atenció dels infants i convertim la sorpresa en un element que per si sol crea context i ens ofereix moltes possibilitats d’interacció verbal i d’aprenentatge. La caràtula o el mateix vídeo, en si mateix, pot ser una sorpresa.
  • Caràtula. Abans de veure el vídeo podem treballar-ne la caràtula, com si fos la portada d'un llibre o una lectura d'una imatge: quin títol té, quins personatges hi intervindran, quin serà el tema que tractarà, quin model d'imatge tendrà… Es tracta d'anticipar, de formular hipòtesis del que veuran, i que tot aquest treball serveixi per crear un context, i que prengui forma en català.
  • Resum de la història i presentació dels personatges. Anticipar els grans trets de la història, contextualitzar-la en català (assegurar que els infants coneguin el lèxic dels elements i les accions principals en català) i crear expectació, curiositat i emoció.
  • Presentar una síntesi / un guió del que veuran, si és un tema, fent esment a les seqüències més importants, perquè s'hi fixin bé.
  1. Durant la visualització hi ha diferents possibilitats:
  • Veure la cinta sense interrupcions. Els infants demanen sempre veure-la sense interrupcions i, sovint, un parell de vegades seguides. Si s'hi fan pauses, han de ser programades, amb un objectiu, i en algun moment sempre s'ha de veure sencera.
  • Programar pauses per treballar el que s'ha proposat:
  • Anticipar què succeirà.
  • Anticipar com es resoldrà un conflicte o situació, proposar-hi alternatives.
  • Recordar el que s'ha vist.
  • Si no tenen paraula, elaborar el diàleg dels personatges o la narració de la seqüència.
  • Si no és una història, es pot treballar si s'han entès els conceptes que s'havien acordat. El mestre/a anticipa informació perquè es pugui comprendre, es relaciona amb altres coneixements o experiències anteriors, s'avalua conjuntament si ens ajustam al propòsit acordat…
  • La pausa es fa abans del final per anticipar-lo.
  • Per observar i parlar sobre la tècnica, el model de les imatges, fer comparacions, relacionar…
  • Llevar-li el so. S'utilitza el vídeo com a suport visual i els infants o els adults hi posen la veu.
  • Escoltar amb la pantalla fosca per debatre com i quines s'imaginen que seran les imatges
  1. Després de la visualització:
  • Hem de recordar que, si és una història i l'han visionada amb pauses, convé que la vegin sencera i en cada repetició copsaran coses distintes cada vegada.
  • En el propòsit de veure el vídeo que s'ha acordat, haurem especificat les activitats de continuació per a aquest moment.
  • L'activitat del vídeo pot tenir entitat pròpia, però també, pot formar part d'altres activitats més complexes i/o més llargues, per exemple: ser part d'un projecte, recerca d'informació sobre un tema, punt de partida per desenvolupar moltes altres activitats…

En qualsevol cas, si no volem que el vídeo mantingui el seu atractiu i el seu potencial educatiu ha de ser una activitat especial i envoltada d'un ritual (ambientació, expectatives...).


Alguns vídeos interessants:

3-4 anys:
  • Maisy
  • L'hora del Timmy
  • Pepa la poqueta.
  • Les tres bessones bebé
  • Pingu
  • Una ma de contes
5-8 anys:
  • El xai Shaun
  • Contes animats d'arreu del món
  • Les tres bessones
  • Pat, el carter
  • Una ma de contes

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Foment de la lectura


Vos propòs dues pàgines més relacionades amb el foment de la lectura:


http://www.bromera.com/pla-lector/fitxes.php

http://llegirib.ieduca.caib.es/

Foment de la lectura

Avui aprofitam per presentar-vos un llibre realment interessant.

A La biblioteca, el cor de l'escola, en Jaume Centelles ens explica com dinamitzar una escola a partir de la biblioteca.

http://imagina-lij.blogspot.com.es/2010/01/la-biblioteca-el-cor-de-lescola.html

http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200304/memories/823m.pdf


podeu descarregar part del llibre, però vos recoman llegir-lo en la versió editada!

divendres, 5 d’octubre del 2012

Model d'escola


Principis d’un aprenentatge significatiu
Si acceptem el model constructivista i ens decidim a desenvolupar-lo, es produeix un canvi en el procés d’educar els estudiants, que hauria de donar èmfasi en les qualitats següents:

• Actiu. Els estudiants es comprometen amb el procés d’aprenentatge en un
processament conscient de la informació, del resultat del qual són responsables.
• Constructiu. Els estudiants adapten noves idees a un coneixement previ (equilibrament) per donar sentit o donar significat o reconciliar una discrepancia o perplexitat.
• Col·laboratiu. Els estudiants treballen en comunitats d’aprenentatge i
construcció del coneixement, aprofitant les habilitats de la resta i aportant suport social, a més a més de modelar i observar les contribucions de cadascun dels membres de la comunitat.
• Intencional. Els estudiants intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional.
• Conversacional. Aprendre és inherentment un procés social, dialògic (Duffy i Cunningham, en premsa), en el qual els estudiants són els que més es beneficien del fet de pertànyer a comunitats en què es construeix el coneixement, tant a classe com fora de l’escola.
• Contextualitzat. Les activitats d’aprenentatge estan situades en certes tasques significatives del món real o simulat mitjançant un entorn d’aprenentatge basat en algun cas o problema.
• Reflexiu. Els estudiants articulen el que han après i reflexionen sobre els processos i decisions implicats en aquests.


Models d'escola.

Des de Gaudir per aprendre, no pensam que existeixi una escola ideal. De fet hi ha tants models com persones famílies hi ha. Les variables per preferir una escola o un altra són gairebé infinites. Per uns és important la composició o l'estil del professorat, per altres les instal·lacions. Hi ha qui demana llibertat per als infants, i qui pensa que la llibertat només suposarà que els infants perdin el temps.

Les nostres opcions les haureu endevinat a mesura que publicam en el blog. L'aprenentatge de les llengües, a partir de la llengua pròpia , a les illes tan maltractada, una vísió de l'escola com un lloc per gaudir i descobrir moltes coses, l'ús del joc, dels contes, de l'art, de la música, duna forma integrada i com un instrument per interpretar el món que ens envolta, i per aprendre a relacionar-nos millor...

Avui vos volem introduir un text un poc pertorbador. En principi tracta de com s'ha d'entendre l'ús de la tecnologia en educació, però també fa explícits els principis constructivistes, que d'una manera o un altra fonamenten el sistema educatiu.
I si bé seria interessant que inspectors, legisladors i docents en fessin una reflexió profunda en relació al que fan en el dia a dia, sabem que l'abast de la nostra pàgina no dona per a tant.
Per això simplement volem descol·locar el personal, i convidar a aquells professionals del món de l'educació que realment creuen en un model constructivista a fer una lectura i si és el cas replantejar-nos el dia a dia, els llibres de text, els horaris, el sistema...

El text és de D Jonassen i parla de com es pot usar la tecnología per a impulsar un aprenentatge més significatiu en el camp de l’educació.

Últimament molts educadors han vist la tecnologia com la salvació de l’educació, però fins que els educadors no es posin d’acord en què hauria de modificarse la natura de l’aprenentatge en l’educació, probablement la tecnologia no hi tindrà cap efecte.
La tecnologia per si sola no pot canviar l’educació. L’educació ha de centrar-se en un aprenentatge significatiu, que porta als estudiants a un nivell profund de pensament, a desenvolupar noves habilitats i formes de pensar.
Més que explicar als estudiants el món que es trobaran fora de l’escola, és aquest món el que ha de cridar-los l’atenció. Els estudiants han d’aprendre a solucionar problemes complexos i mal definits, prosperar en l’ambigüitat i abraçar diferents perspectives, usant un repertori d’habilitats intel·lectuals i creatives que amb poca freqüència els són requerides.
El constructivisme parteix dels supòsits següents (Jonassen, Peck i Wilson, 1999):
1. El coneixement es construeix. Les persones donen sentit al seu món i tot allò amb el que mantenen un contacte construint representacions mentals d’aquest món mitjançant activitats interpretatives i cognitives que suposen la creació de models mentals. Això implica acomodar idees i fenòmens nous en les creences i coneixements existents que ja havien estat construïts mentalment.
2. La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment. El procés d’elaboració del sentit té com resultat un coneixement que és únic, personal i en certa forma intransferible, ja que es basa en un conjunt d’experiències úniques que han produït i una combinació de creences sobre el món també única. Per això el coneixement no és una entitat externa que es troba en el món físic i que pot ser adquirida o transmesa.
3. Hi ha múltiples perspectives del món. De la mateixa manera que no hi ha dues persones en el món que tinguin les mateixes experiències i les mateixes percepcions d’aquestes experiències, cadascun de nosaltres construeix un coneixement propi que, al seu torn, afecta a la percepció de les experiències que compartim.
4. El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb
el medi ambient. No podem separar el nostre coneixement sobre una àrea, de les nostres interaccions amb aquesta àrea; ni podem valorar el coneixement adquirit sense tenir en compte com s’adquireix. Els estudiants només poden interpretar la informació en el context de les seves experiències, i allò que interpretin serà, fins a cert punt, individual. El coneixement que els estudiants construeixen consisteix no sols en les idees (contingut), sinó també en el coneixement sobre el context en què són adquirides, allò que la persona estava fent en aquell entorn i allò que pretenia de l’entorn.
5. El coneixement es troba vinculat en contextos rellevants.
Les idees que tenim i les habilitats que hem adquirit depenen la situació o context en què van ser adquirides o aplicades. És a dir, el context és part del coneixement que la persona utilitza per a explicar o donar sentit a una idea. Això significa que les normes abstractes i les lleis, si estan aïllades d’un context, no tenen cap significat. Les habilitats tenen més significat si es desenvolupen en contextos significatius.
Si les idees no poden aplicar-se, llavors no tenen significat. Ensenyar fets i explicar conceptes sense emmarcar-los en algun context els treu el significat.
6. El coneixement no es pot transmetre. L’objectiu explícit de la instrucció tradicional és la “transmissió del coneixement” més eficient.
Desgraciadament, allò que podem “ensenyar” no és sempre el que els estudiants aprenen. El coneixement no pot transmetre’s de professors a estudiants.
7. La construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber. Allò que produeix el procés de construcció del coneixement és una dissonància entre el que se sap i el que s’observa en l’entorn. La construcció real de significat (resoldre la dissonància entre el que sabem bé i el que percebem o creiem que les altres persones saben) resulta d’una perplexitat (Duffy i Cunningham, 1996), una pertorbació (Maturana, 1980), una violació d’expectatives (Schank, 1986) o una adaptació a l’entorn que comporta cicles d’assimilació i adaptació. Podem memoritzar idees que altres ens hagin dit, però arribar de manera activa a la construcció del significat d’un fenomen implica algun motiu per a saber. Aquesta dissonància assegura certa propietat per part de l’estudiant.
8. El significat es negocia de forma social. De la mateixa manera que tots compartim el món físic, també compartim part del significat que li donem. Els éssers humans són criatures socials que confien en les reaccions d’altres humans per determinar la pròpia existència i la veracitat de les seves creences personals.
L’elaboració del significat es produeix en un procés de negociació entre els participants de qualsevol diàleg. Des d’una perspectiva constructivista, aprendre és un diàleg, un procés de negociació, tant intern com social. Aprendre és inherentment un procés social-dialògic (Duffy i Cunningham, 1996).
9. El significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en què vivim i les eines que utilitzem. Des del moment en què entrem a formar part de comunitats de pràctica, els nostres coneixements i creences sobre el món reben la influència d’aquesta comunitat i de les seves creences i valors. Quan entrem a formar part de comunitats de discurs sobre la pràctica, també els nostres coneixements i creences reben la seva influència. El nostre coneixement del món rep la influència de les activitats que realitzem en el treball. Les creences i el coneixement dels nostres companys influeixen en la nostra manera de pensar. L’aprenentatge pot ser entès com els canvis que sofreix la nostra relació amb la cultura o cultures amb què estem connectats.


dijous, 27 de setembre del 2012




ESTRATÈGIES PER ASSEGURAR LA COMPRENSIÓ I L'EXPRESSIÓ ORAL.

 L'HORA DELS CONTES




Com assegurar-ne la comprensió?

  • Caldrà fer servir:
    • molt suport visual: fotos, retallables, ninotets, dibuixos a la pissarra, imatges projectades... 
    • molta gesticulació.

  • Farem representar mímicament les accions als infants. Com més s'involucrin amb tot el seu cos, millor interioritzaran el llenguatge, el comprendran i tendran la necessitat de parlar amb la llengua dels personatges del conte.

  • Parlarem a poc a poc i exagerant l'articulació.

  • Començarem amb frases curtes i poc a poc les ampliarem a nivell de complexitat.

  • Els que contam un conte convé que visualment situem en un mateix lloc escènic cada personatge amb una actitud o una veu determinada. Per exemple, si tenim dos personatges dibuixats a la pissarra, quan parla un ens col·locam devora aquell i quan parla l'altre ens col·locam devora l'altre; o si, per exemple, explicam Na Caputxeta Vermella, quan parla el llop sempre posam una cara determinada i quan som  a la casa de l'àvia sempre ens situam en el mateix espai (un racó concret) i quan ens trobam al bosc sempre ens col·locam en un altre lloc determinat.

-Farem preguntes i deixarem que els infants en facin.

-Els infants tocaran, tastaran, compararan, cercaran semblances i diferències, relacionaran amb el que ja saben.

Què podem fer perquè els infants parlin en català?

  • Deixarem algunes frases sense acabar, amb la intenció clara que els infants les completin, quan sabem segur que ja tenen un vocabulari mínim que els permetrà fer-ho bé. Per exemple: I aquell caragolet estava...(tot fent el gest de dormir). Els infants diran: dormint.

  • Aprofitarem totes les ocasions per recordar i fer-los dir coses que ja saben:
Mestra  Fixau-vos quants d’arbres hi ha en aquest bosc, els  contam?
Infants- Un, dos, tres, quatre...


  • Mentre anam contant, farem preguntes tancades, procurant no caure en el vici de fer repetir sense sentit. De vegades les preguntes es poden fer després que ja han dit el que troben en castellà; així sabem segur què pensen i llavors els podem donar el model en català. Una pregunta tancada té una intenció clara: donam dues opcions, i sabem que els infants triaran la que nosaltres volem, però hem de procurar que les respostes també siguin resultat d'una reflexió seva. Per exemple: faríem la pregunta: Què trobau d’en Patufet, era valent o covard? -Valent (sempre que amb les explicacions prèvies haguessin pogut deduir que en Patufet era valent), però en canvi no seria una correcta pregunta tancada si la plantejàssim així:
En Patufet, encara que fos petit era un al·lot molt valent, com era en Patufet, valent o covard? -Valent. Els infants en els dos tipus de pregunta respondrien el mateix però en el primer cas també haurien pensat, en el segon no.

  • Convidarem els infants, amb un gest amb la mà o amb la mirada a repetir els diàlegs dels personatges, posant més èmfasi en l'entonació que no en la repetició. Així els donam models de com modulam la veu quan renyam, quan animam, quan cridam, quan sentim tristor, alegria, quan demanam ajuda... Per exemple:
Aquell gegantot va dir: sent olor de carn humanaaaa!!! i els infants ho imiten, o bé: I els pares d'en Patufet ben preocupats van començar a cridar: Patufet, on ets? infants: Patufet, on ets?
  
  • Les repeticions tenen sentit quan els infants es poden identificar amb els personatges de la història, o es poden sentir fent un teatre; en canvi no té gens de gràcia fer repetir en fred:
                                             Una vegada hi havia   -una vegada hi havia                                              Una nina i un nin        -una nina i un nin

  • Quan tenim identificats els personatges del conte de manera visual amb una tereseta, un ninotet o un dibuix retallat que el podem fer moure, caminar, anar d'un lloc a l'altre o aferrar-lo amb blu-tac a la pissarra, va molt bé preparar la sortida  del nou personatge amb emoció i anticipar-ne sempre el nom, abans que no el visualitzin. Així, si deim: sabeu qui s'havia amagat darrera aquell arbre?, doncs un conill. El feim sortir? Diguem-li:
Conill, surt !! I els infants diuen: conill surt!! I és després de tot això quan el feim sortir i el veuen. D'aquesta manera ja hauran identificat aquell conill amb la paraula conill i no amb "conejo" ;per a ells aquell del conte sempre serà un conill.

  • Cantarem cançons relacionades amb la temàtica del conte, si no és un conte que ja en té una d'incorporada.

  • Procuram que els diàlegs siguin tant per parlar amb els personatges dels contes:
Cuc, aquesta flor no te la mengis!!
com per parlar per boca d'ells: I el llop va dir:bufaré, bufaré i la casa tomaré i els infants diuen: bufaré, bufaré i la casa...

  • També provocarem, cantarelles increpant qualcú:
No m'encalces, no m'encalces!!

  • Les repeticions ens ajuden a utilitzar els pronoms febles:
Patufet, vés a comprar! -Patufet vés a comprar!
Vés-hi, vés-hi!

  • Convé estar molt atents a les reaccions dels infants; les seves emocions ens orientaran, per saber si el conte té algun significat per a ells, o si cal modificar la manera de presentar-lo.
  • No oblidem que els contes tradicionalment sempre s'han escoltat. Si en una situació ens servim de totes aquestes i d'altres estratègies per què volem assegurar-ne la comprensió, i perquè són una gran eina per donar un significat al llenguatge i per fer que els infants s'amollin a parlar en la nova llengua, també està bé que alguns contes exclusivament els escoltin o els sentin llegir a fi que no es perdi tampoc la riquesa dels literats o de les rondalles tradicionals o senzillament perquè puguin deixar córrer la seva imaginació.
  •  No obligarem a parlar a cap infant que no ho vulgui fer. Li deixarem temps perquè arribi a tenir confiança i decideixi quan ho vol fer. 

dissabte, 21 de juliol del 2012

Festes dela Beata a Vilafrnca

Aqui teniu un enllaç al programa!
http://www.vilafrancaterrabona.com/Festes%20La%20Beata%202012programa.pdf

dijous, 12 de juliol del 2012

Bibliografia de jocs


Bibliografia sobre jocs


La major part de la informació sobre jocs es pot consultar en un document del SEDEC sobre jocs  www.xtec.es/sedec/joc/pag100.htm.
A més, podem trobar més bibliografia sobre jocs i danses a les següents publicacions:

JOCS

-          Pou, Antoni. Jocs Populars. Ed. Moll.
-          Badia, Dolors. Vila, Montserrat. Jocs d'expressió oral i escrita. Ed. Eumo
-          Balaguer, Clara. Ripoll, Oriol.  Xarranca Generalitat de Catalunya.
-          Allué, Josep Maria. Un, dos, tres , pica paret!  Ed. La Galera.
-          Alsina, Pep. El Carnaval. Ed. Graó.
-          Alsina, Pep. Sant Jordi i les festes de primavera. Ed. Graó.
-          Alsina , Pep. La Castanyada. Ed. Graó.
-          Sans, Joan. Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears. Ed. UIB

JOCS I DANSES

-          Barceló, Jaume. Forteza, LL. Cançons i Jocs Populars de les Illes Balears. Ed. Centre d'estudis de l'esplai.
-          El sac de danses. El Galop. Danses catalanes i jocs dansats. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
-          Aguiló Serra, Francesc. Cucorba, Cançons i danses per a infants. Ed. Ferran Sintes.

 MÚSICA : CD I CASSETS

-          Cançons i jocs populars de les Illes Balears.  Eurosons CD
-          Barceló, Jaume. Victory, Pep Lluís. Cançons i jocs populars de les Illes Balears.  Conselleria d'Educació. CD
-          El Galop. Danses i jocs cantats.  Ed. Tram . CD
-          Martorell i Miralles, Antoni. Danses populars de les Illes Balears. CD
-          L'escola canta i balla.  Conselleria d'Educació. Governs de les Illes Balears. CD.
-          Sobrevias, Montserrat. Melià, Marc. Recopilació de cançons de  jocs de pati. CD.
-          La castanyada. Gàrgola. Serveis pedagògics. Cassette.
-          Sant Joan i festes majors. Gàrgola. Serveis pedagògics. Cassette.
-          El carnaval. Gàrgola. Serveis pedagògics. Cassette.

VÍDEO

-          El galop. Danses catalanes i jocs dansats. Departament de cultura. Generalitat de Catalunya. Vídeo.

Els jocs


El joc és una activitat natural de l'infant que li proporciona plaer i satisfacció. Els nins necessiten jugar i no es pot ignorar aquesta necessitat bàsica de l'infant.

El joc ha de ser una activitat satisfactòria i voluntària. Els mestres, mares, pares... hem de trobar la manera d'engrescar els infants a jugar, sense fer-los perdre el protagonisme. No sempre s'ha de cercar en el joc un resultat prefixat o una fita que s'hagi d'assolir, cal tenir en compte el procés de cada joc i l'activitat que genera, perquè els infants arribin a sentir el plaer i la joia que els jocs comporten.

Avantatges del joc

  • El joc és un mitjà d'aprenentatge important que ajuda els nins i nines tant a conèixer-se a si mateixos com al món que els envolta.
  • El joc desplega les seves aptituds fisíques: habilitats, resistència, força... i les psíquiques: memòria, atenció, intuïció, percepció, imaginació... alhora que els fa conscients de les seves limitacions. 
  • Reafirma la seva personalitat desenvolupant-los les capacitats d'autocontrol i d'autonomia.
  • Els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments...
  • Jugant l'infant assumeix diversos rols, els quals li permeten modificar els papers que desenvolupa, sovint, en la vida quotidiana.
  • "El joc constitueix una manera específica de funcionament de la intel.ligència infantil que forma part del procés d'adaptació a la realitat". (Piaget. La formació del Símbol en el nen).
  • S'ha de tenir en compte que el nin, quan juga tot sol, acostuma a inventar i a representar situacions que estan relacionades amb experiències que ja ha tingut i les mostra des de l'òptica de la seva fantasia. El joc simbòlic i espontani, durant els primers anys, és bàsic en la formació de la personalitat de l'infant. Cal respectar el seu joc espontani amb els companys encara que a l'hora de relacionar-se utilitzi la seva primera llengua.
  • Com més familiaritzat estigui el nin amb el joc, com més jocs conegui i practiqui, més possibilitats hi haurà que jugui en català.
El paper de l'adult en el joc

  • El paper de l'adult davant del joc dependrà de la funció que exerceixi amb els nins i del tipus de relació que hi estableixi.
  • És convenient connectar amb els sentiments i amb el món dels infants i el joc espontani facilita l'establiment d'aquesta connexió.
  • S'ha d'acceptar la necessitat de jugar del nin i s'ha de ser capaç de compartir, sempre que calgui, el plaer i la il.lusió que el joc li proporciona.
  • Els mestres (i no només els d'infantil) han d'incloure estones de joc dins la programació i ha d'estimular els infants a participar-hi. 
  • Cal recuperar jocs que s'han perdut o bé que són oblidats. Per tant, el mestre ha de seleccionar i revisar els jocs que presenta als nins.
  • Els adults han d'ensenyar els jocs perquè després els infants puguin jugar-hi a les seves estones de lleure. En seran els directors i organitzadors, per engrescar a jugar i per vetllar que el joc no decaigui; alhora, observaran de quina manera evoluciona el joc i com actuen els seus jugadors.
 
Tot i que com adults tenim un paper en aquesta activitat lúdica, no es pot oblidar que el nin ha d'arribar a tenir autonomia en el joc, la qual cosa condiciona i limita la nostra presència a l'hora de jugar.