dimarts, 17 de novembre del 2009

Per saber-ne més:

Adreces web:
Alguns llibres on trobar més informació:
- Janer, Mª del Mar i Martínez, T. (1998) Les festes de les Illes. Palma. AEI.
- Janer, G. (1999) Les festes llunyanes. Palma. Olañeta ed.

- Munar, F. i altres (2008) L’esplendor de la festa. Màgia i misteri de les festes antigues. Palma. Institut d’Estudis Baleàrics.
- Amades, J. (1950-1956) Costumari català. El curs de l’any. Volum V. Barcelona. Salvat Editores S.A.



dimarts, 20 d’octubre del 2009

Les Verges

Després d'un any d'espera, aquesta nit arriba a mallorca una de les revetlles més interessants. La revetlla de les Verges.
Serà una nit de bunyols, mistela, serenates i clavells!


Si vos interessa el tema no dubteu a entrar a :

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Les verges (Mallorca)

El dia 21 d’octubre, es commemora el sacrifici patit per Santa Úrsula, en companyia d’altres al•lotes, de camí cap a Roma des de la Bretanya. La llegenda diu que en total eren onze mil verges, i tot i que el nombre no se sap amb certesa, alguns estudiosos del tema consideren que no devien passar gaire de la mitja dotzena.

A molts pobles i ciutats de Mallorca se celebra, amb petites variacions, una de les tradicions de galanteig més antigues i a la vegada populars, de l’illa. Es tracta d’una celebració espontània que realitzen grups de joves que agrupats en colles, van de casa en casa a cantar cançons populars a les seves enamorades, a qui també regalen clavells. Al llarg de la nit, i a canvi de la visita, les joves els ofereixen bunyols i vi dolç.

Els bunyols, els dolços vinculats tradicionalment a aquesta celebració i a la dels morts, poden ser de dos tipus: de vent o farcits. Inicialment eren ‘de vent’, com a metàfora de la vida que se’n va. És significatiu que la paraula vent significa ànima, en grec.


A aquestes sortides les anomenen serenates i tenen un component eròtic i picaresc important.

D’acord amb el Costumari català, la vigília del dia de les Verges, les joves es reunien en grans colles per anar a voltar pels carrers, agafades de les mans i cantant.
A Palma els fadrins que tenien relacions amoroses enviaven una banda d’orquestra a fer serenates a la seva estimada, segons els recursos del festejador, les cançons eren més llargues o més curtes. Es tractava d’un dia en què totes les orquestres i les colles estaven enfeinades, amb el seguici a nombroses cases per fer les serenates.

A Manacor, les al•lotes anaven a visitar les cases amigues on es donaven penjolls, magranes i codonys i elles anaven adornades amb un flocs semblants a una faixa de general. A Llucmajor els fadrins feien serenates a les joves i els sonadors demanaven als propietaris de casa que els deixassin caçar en les seves terres, i de la caça que obtenien feien un sopar quan acabaven de cantar.
A les poblacions petites, les al•lotes s’agrupaven en colles, es mudaven i portaven al coll una estampeta de santa Úrsula. Algunes aprofitaven per treure les seves joies. Anaven de visita a les cases i demanaven un raïm.
Tot i que la festa sembla haver decaigut en aquests darrers anys, especialment a Ciutat, i que les tonades tradicionals la majoria de vegades han estat substituïdes pel Clavelitos, encara avui es possible trobar aquesta nit colles que canten cançons amb un punt d’humor.

dimecres, 30 de setembre del 2009

Cançó popular

Marrameu torra castanyes

a la voreta del foc;

ja n’hi peta una als morros,

ja en tenim Marrameu mort.

Pica ben fort,

pica ben fort,

que piques fusta,

pica ben fort.

Marrameu i Marrameua,

s’embolica amb un llençol!

feia veure que era un home

i era una fulla de col. Pica ben fort,

pica ben fort,

que piques fusta,

pica ben fort.

Marrameu ja no s’enfila

per terrats ni per balcons,

que té una gateta a casa

que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort,

pica ben fort,

que piques fusta,

pica ben fort.





dimarts, 22 de setembre del 2009

La festa de les llanternes:

Des de molt antic, dins l’època de tardor o a finals d’estiu, a Mallorca era tradició buidar carabasses, síndries o melons per fer-ne fanals i penjar-los dels balcons, de la mateixa manera que, de forma espontània s’organitzaven pels carrers dels pobles, unes curioses passejades fins després de la caiguda del sol. En aquesta mena de celebració els infants duien penjades de la mà aquestes llanternes, fetes amb meló, síndria, carabassa o paper, i cantaven cançons populars com Es sereno ha mort un moix o Una teringa de tot es carrer.
Actualment aquesta celebració ha estat recuperada, encara que d’una forma no tan espontània, a diferents pobles de Mallorca, en diferents dates; així, a Alcúdia té lloc, el dia de sant Bartomeu (el 24 d’agost), a Vilafranca (el 6 de setembre), a Campanet (el 26 de setembre), a Inca (el 5 o el 6 d’octubre) o a Biniamar (el dia 21 d’octubre).

Trobareu més informació al llibre Juga a fer juguetes, (Joan Sans, 2007).

divendres, 18 de setembre del 2009

L a Festa des Vermar



A finals de setembre, a la vila de Binissalem se celebren les festes des vermar. Es pot dir que suposen gairebé una setmana de gresca, menjars populars, concursos i desfilades vinculades al món del raïm i la vinya. Aquests dies els carrers són engalanats, s'organitzen balls i cercaviles i, sobretot, el vi, acompanya la festa!

La Guerra festiva del raïm
Els humans són éssers que juguen. El joc genera cultura i socialitza i per això, moltes vegades els humans tendim a enfrontar-nos de manera lúdica i no violenta amb els altres en un conjunt d'activitats que uneixen a qui hi participen. En aquestes guerres simbòliques, lluites lúdiques o batalles festives utilitzen tots els recursos materials que tenen al seu abast, en aquest cas la popular Batalla de Raïm, una multitudinària guerra lúdica amb el raïm que ha sobrat de la primera collita o que ha estat malmés i no es pot aprofitar –però també tomàtigues, pintura, arena, farina, aigua, etc.- per a llançar-se’ls per sobre, en una espècie de ritual col·lectiu per a matar l'avorriment.

Desfilada de carrosses.
L'ús de carros, carrosses, carruatges i altres vehicles de grans dimensions per a transportar imatges i representacions de déus, herois o persones considerades importants per a la comunitat és una constant en les celebracions festives de moltes cultures. Els carruatges són construïts per a l'ocasió, fent la funció de temple mòbil. Els heroi, les divinitats, els personatges emblemàtics de la festa, són passejats en processó pels carrers perquè tothom els pugui veure i aclamar.

El menjar de la festa
La festa compta amb un plat típic, els "fideus des vermar". Segons les receptes més antigues, aquest plat es feia amb la carn del xot més vell del ramat i un sofregit de ceba, tomàquet, sobrassada i cargols.

dissabte, 15 d’agost del 2009

La mare de Deu d'agost i sant Roc

L'estiu segueix el seu curs... i gairebé cada dia podeu participar en alguna festa...
Avui horabaixa, al Molinar de Palma se celebra la processó marinera de la Mare de Deu Morta... a la posta de sol. Demà, a Alaró, a les 10h ballen els Cossiers!

dissabte, 8 d’agost del 2009

Bibliografia d'interés!

A l'hora de redactar les anteriors entrades hem consultat diversos materials bibliogràfics i pàgines web... Si vos interessa aprofundir en el tema, trobareu més informació en la següent bibliografia:

Janer, Mª del Mar i Martínez, T. (1998) Les festes de les Illes. Palma. AEI.
Janer, G. (1999) Les festes llunyanes. Palma. Olañeta ed.
Munar, F. i altres (2008) L’esplendor de la festa. Màgia i misteri de les festes antigues. Palma. Institut d’Estudis Baleàrics.
Amades, J. (1950-1956) Costumari català. El curs de l’any. Volum V. Barcelona. Salvat Ed.



Pàgines web:

http://www.alcudia.net/municipi/festes/gastronomia3.html
www.gegantsmao.menorca.es
http://ponisclasse.blogspot.com/2007/04/el-carametller-cool-slideshows-ta.html

http://federaciodimonisbalears.blogspot.com/

diumenge, 26 de juliol del 2009

Festes d'estiu



L’estiu




L'estiu, com ja sabem, té el seu inici al voltant del 22 de juny, l’equinocci d’estiu, i finalitza el 22 de setembre, amb l’equinocci de tardor. En aquesta estació la duració dels dies és major respecte les nits. Durant l’estiu augmenten les temperatures a causa de la inclinació de l'eix de rotació terrestre.

És durant els mesos de juny, juliol i agost, que en molts estats es dóna el període vacacional per excel·lència, tant a l'escola com a l’àmbit laboral. Aquesta estació concentra la majoria de festes patronals dels pobles illencs. Aquestes deriven de les antigues festes que celebraven la fi de tasques agrícoles.



Algunes festes d’estiu...

Menorca:
Al llarg de l’estiu menorquí, les diferents viles celebren les seves festes patronals. En la majoria d’aquestes, tradicionalment el cavall és el protagonista. Els caixers, vestits de blanc i negre, i els seus cavalls engalanats, reviuen cada any tot un seguit de rituals festius, tot demostrant les seves habilitats entre la multitud, tot fent botar els cavalls al ritme del «Jaleo».

El calendari de les festes majors és el següent:

Els dies 23 i 24 de juny se celebren les festes de Sant Joan, a Ciutadella. Per la segona quinzena de juliol, se celebren les festes patronals des Mercadal, Fornells i es Castell; i el mes d’Agost, pràcticament tots els caps de setmana, se celebren festes a es Migjorn Gran, Llucmaçanes, Alaior, Sant Climent, Ferreries (24 i 25, Sant Bartomeu) i Sant Lluís. Ja dins el mes de setembre, els dies 8 i 9, se celebren les festes de la Mare de Déu de Gràcia, a Maó.

Pitiüses:

A Formentera, se celebren les festes de Sant Jaume, el 25 de juliol i de Santa Maria, el dia 5 d´agost.

A Eivissa, entre d’altres, se celebren, el dia 5 d’agost, se celebra la festa de Santa Maria d’Eivissa, també anomenada la Mare de déu de les Neus; i el dia 8, també d’agost, se celebra Sant Ciriac, patró de l’illa, data que coincideix amb el dia de la Conquesta catalana.

Mallorca:

El dia 29 de juny, se celebra Sant Pere, patró dels mariners. En aquesta data es realitzen processons marineres amb barques. Algunes de les més tradicionals són la d’Alcúdia, la del Port d’Andratx, la de Palma o la del Port de Sóller.


El dia 20 de juliol, per Santa Margalida, a Felanitx es realitza la desfilada dels Cavallets, la dama i els xeremiers; els dies 24 i 25, per Sant Jaume, a Algaida, els cossiers duen a terme les seves danses d’origen pagà; i el dia 28 de juliol, per Santa Catalina Tomàs, a Valldemossa, se celebra la processó de la Beata.

El Dia 2 d’agost, a Pollença, se celebra la Mare de Déu dels Àngels. En aquesta festa major se celebra una processó amb l’acompanyament de dues àguiles, dues nines, i Sant Joan Pelós, un nin. Els tres fan una dansa solemne i mesurada.

El dia 24 d’agost, a Montuïri, Sant Bartomeu fa sortir els cossiers i el dimoni.


dijous, 23 de juliol del 2009

Festes per espipellar

Què entenem per festes?

Com ja haureu pogut llegir, aquest blog tracta, entre altres manifestacions de la cultura popular, les festes populars amb un caire més o menys tradicional. Però... que entenem com a festa?

Les festes són esdeveniments socials, organitzats de forma pública o per un grup méso menys reduït de persones. Aquestes, suposen la realització d’un conjunt de rituals en els quals les persones marquen determinats esdeveniments, subratllen la transcendència d'un fet, o simplement són una font de divertiment. Poden suposar fórmules d’evasió, d’invocació de les collites, de celebrar els canvis, com a forma de dur a terme ritus de purificació... La celebració d’una festa suposa sovint reunir-se i desinhibir-se, moltes vegades a través de balls, músiques i menjars especials.

La paraula festa és d’origen llatí i comparteix l’arrel amb feria (fira) amb el significat de dia festiu. En el context de les societats occidentals podem parlar de festes populars, d’origen religiós o laic, de festes majors, de festes particulars...