ESTRATÈGIES PER ASSEGURAR LA COMPRENSIÓ I L'EXPRESSIÓ ORAL.

 L'HORA DELS CONTES

Com assegurar-ne la comprensió?

• Caldrà fer servir:

• molt suport visual: fotos, retallables, ninotets, dibuixos a la pissarra, imatges projectades... 
• molta gesticulació.

• Farem representar mímicament les accions als infants. Com més s'involucrin amb tot el seu cos, millor interioritzaran el llenguatge, el comprendran i tendran la necessitat de parlar amb la llengua dels personatges del conte.

• Parlarem a poc a poc i exagerant l'articulació.

• Començarem amb frases curtes i poc a poc les ampliarem a nivell de complexitat.

• Els que contam un conte convé que visualment situem en un mateix lloc escènic cada personatge amb una actitud o una veu determinada. Per exemple, si tenim dos personatges dibuixats a la pissarra, quan parla un ens col·locam devora aquell i quan parla l'altre ens col·locam devora l'altre; o si, per exemple, explicam Na Caputxeta Vermella, quan parla el llop sempre posam una cara determinada i quan som  a la casa de l'àvia sempre ens situam en el mateix espai (un racó concret) i quan ens trobam al bosc sempre ens col·locam en un altre lloc determinat.

-Farem preguntes i deixarem que els infants en facin.

-Els infants tocaran, tastaran, compararan, cercaran semblances i diferències, relacionaran amb el que ja saben.

Què podem fer perquè els infants parlin en català?

• Deixarem algunes frases sense acabar, amb la intenció clara que els infants les completin, quan sabem segur que ja tenen un vocabulari mínim que els permetrà fer-ho bé. Per exemple: I aquell caragolet estava...(tot fent el gest de dormir). Els infants diran: dormint.

• Aprofitarem totes les ocasions per recordar i fer-los dir coses que ja saben:

Mestra  Fixau-vos quants d’arbres hi ha en aquest bosc, els  contam?

Infants- Un, dos, tres, quatre...

• Mentre anam contant, farem preguntes tancades, procurant no caure en el vici de fer repetir sense sentit. De vegades les preguntes es poden fer després que ja han dit el que troben en castellà; així sabem segur què pensen i llavors els podem donar el model en català. Una pregunta tancada té una intenció clara: donam dues opcions, i sabem que els infants triaran la que nosaltres volem, però hem de procurar que les respostes també siguin resultat d'una reflexió seva. Per exemple: faríem la pregunta: Què trobau d’en Patufet, era valent o covard? -Valent (sempre que amb les explicacions prèvies haguessin pogut deduir que en Patufet era valent), però en canvi no seria una correcta pregunta tancada si la plantejàssim així:

En Patufet, encara que fos petit era un al·lot molt valent, com era en Patufet, valent o covard? -Valent. Els infants en els dos tipus de pregunta respondrien el mateix però en el primer cas també haurien pensat, en el segon no.

• Convidarem els infants, amb un gest amb la mà o amb la mirada a repetir els diàlegs dels personatges, posant més èmfasi en l'entonació que no en la repetició. Així els donam models de com modulam la veu quan renyam, quan animam, quan cridam, quan sentim tristor, alegria, quan demanam ajuda... Per exemple:

Aquell gegantot va dir: sent olor de carn humanaaaa!!! i els infants ho imiten, o bé: I els pares d'en Patufet ben preocupats van començar a cridar: Patufet, on ets? infants: Patufet, on ets?

  

• Les repeticions tenen sentit quan els infants es poden identificar amb els personatges de la història, o es poden sentir fent un teatre; en canvi no té gens de gràcia fer repetir en fred:

                                             Una vegada hi havia   -una vegada hi havia                                              Una nina i un nin        -una nina i un nin

• Quan tenim identificats els personatges del conte de manera visual amb una tereseta, un ninotet o un dibuix retallat que el podem fer moure, caminar, anar d'un lloc a l'altre o aferrar-lo amb blu-tac a la pissarra, va molt bé preparar la sortida  del nou personatge amb emoció i anticipar-ne sempre el nom, abans que no el visualitzin. Així, si deim: sabeu qui s'havia amagat darrera aquell arbre?, doncs un conill. El feim sortir? Diguem-li:

Conill, surt !! I els infants diuen: conill surt!! I és després de tot això quan el feim sortir i el veuen. D'aquesta manera ja hauran identificat aquell conill amb la paraula conill i no amb "conejo" ;per a ells aquell del conte sempre serà un conill.

• Cantarem cançons relacionades amb la temàtica del conte, si no és un conte que ja en té una d'incorporada.

• Procuram que els diàlegs siguin tant per parlar amb els personatges dels contes:

Cuc, aquesta flor no te la mengis!!

com per parlar per boca d'ells: I el llop va dir:bufaré, bufaré i la casa tomaré i els infants diuen: bufaré, bufaré i la casa...

• També provocarem, cantarelles increpant qualcú:

No m'encalces, no m'encalces!!

• Les repeticions ens ajuden a utilitzar els pronoms febles:

Patufet, vés a comprar! -Patufet vés a comprar!

Vés-hi, vés-hi!

• Convé estar molt atents a les reaccions dels infants; les seves emocions ens orientaran, per saber si el conte té algun significat per a ells, o si cal modificar la manera de presentar-lo.

• No oblidem que els contes tradicionalment sempre s'han escoltat. Si en una situació ens servim de totes aquestes i d'altres estratègies per què volem assegurar-ne la comprensió, i perquè són una gran eina per donar un significat al llenguatge i per fer que els infants s'amollin a parlar en la nova llengua, també està bé que alguns contes exclusivament els escoltin o els sentin llegir a fi que no es perdi tampoc la riquesa dels literats o de les rondalles tradicionals o senzillament perquè puguin deixar córrer la seva imaginació.
•  No obligarem a parlar a cap infant que no ho vulgui fer. Li deixarem temps perquè arribi a tenir confiança i decideixi quan ho vol fer.