La vaca connie

Un munt de jocs i més! Tot un clàssic.
Pitjau sobre el títol d'aquesta entrada i accedireu a la web!

Quina llengua, quina escola?

Com ja hem comentat alguna vegada, el fet que els nostres infants abandonin la llengua pròpia, per parlar el castellà és una preocupació habitual en les famílies.
Vivim en una societat on el castellà és omnipresent, on l'anglès té un prestigi gairebé diví, on l'administració ja no és una garantia de protecció per a la llengua de les illes, i on mantenir-se en la llengua pròpia, sense girar o adoptar comportaments diglòssics era i encara pot esser considerat una manca de respecte.
Davant això pensam que seria convenient matitzar algunes coses.

El fet que els infants menors de cinc anys mesclin llengües quan aprenen una segona llengua és natural, i forma part del seu aprenentatge. Això només vol dir que s'està produint un aprenentatge, i que quan arribin a discriminar que són dos codis diferents, també aprendran en quins contextos els han de fer servir.
Ara bé, al marge d'això i per assegurar que l'infant no perd la llengua pròpia, és important actuar des de l'escola i si això no és possible, des de casa.

Serà important assegurar-nos que:

• Els nostres infants vegin televisió en català.

• Els contarem contes i rondalles.
• Mostrarem als més petits llibres de vocabulari, tot assegurant-nos primer de dir les paraules i després mostrar les imatges.
• Jugarem a jocs com el veig veig, volen volen, o a jocs de taula, emprant el català.
• Si a casa convíuen més d'una llengua, serà el moment de pactar en quina llengua parlarem cadascú. Serà important que cada persona sempre es mantengui en la seva llengua (fins i tot a l'hora de mantenir converses entre adults). Si no és possible s'hauria d'escollir la llengua minoritzada com a llengua comú.
• Les cançons són un recurs molt important per deixar versos sense acabar, de forma que l'infant pot participar en la cançó gairebé des del primer moment.
• Podem fer preguntes tancades, a partir del que veim  o dels contes.
• Per corregir no direm que l'infant ho fa malament, sinó que li repetirem en català allò que vol dir.
• Hem de pensar que les errades són oportunitats d'aprenentatge.
• La preparació de receptes i el fet de parar taula o de menjar són oportunitats per ajudar als nostres fills i filles a desenvolupar el seu llenguatge.

En qualsevol cas es tracta de dedicar cada dia un cert temps a realitzar activitats amb els nostres infants. No podem oblidar que amb l'aprenentatge de la llengua oral es desenvolupa la intel·ligència, i preparam el camí cap a l'aprenentatge de la llengua escrita!
Pot ser interessant consultar les pàgines:
http://blocs.xtec.cat/immersiosalt/files/2008/11/estrategies_intervencio.pdf

La mitologia de la nit de sant Joan

Criatures fantàstiques
Una de les formes en què es coneguda aquesta vetllada és la de la Nit de les Bruixes i és que es creu que aquesta nit està maleïda i que els éssers més fantàstics surten amb més intensitat que en qualsevol altra nit de
l'any. La majoria són malèfics: nyitos, cucales, gambutzins, ferams, males bèsties, Banya verda, sa Bubota negra o l'ànima d'en Cantiret que salta i balla per la paret. Tots se'n pensen alguna: corren darrera les dones, els estiren les faldilles i els diuen paraulotes o bé fan festa amb els dimonis i les bruixes, tot reunint-se per ballar nus damunt d'una pedra.
S'explica que surten els Joanets que són manifestacions lumíniques. Aquests guarden tresors que potser algun afortunat podrà veure, però compte perquè els defendran amb pessics, mossegades i cremades.
També n'hi ha amb les que se somia topar. L'amoreta només surt aquesta nit i que dispara fletxes a la gent per enamorar-los. També s'explica que es passeja la dama fortuna, cavalcant sobre una roda o un carro alat. Qui
la vegi tindrà sort assegurada per tot el que li resti de vida.
Es diu que qui neix aquesta nit queda marcat per tota la vida. Se'ls anomena Joanencs i duen marcades creus en el paladar i els palmells de la mà en lloc de la M que tenim tots els Mortals. Es deia que havien nascut en gràcia i que tenien capacitat per convertir en or les monedes que passessin per les seves mans durant la nit de Sant Joan.

Si voleu contar algunes rondalles relacionades amb aquestes criatures fantàstiques, trobareu la llegenda El dimoni boiet i la flor de la falguera, al tom XXIV de l'Aplec de Rondaies Mallorquines, i més de vint narracions relacionades amb el tema al llibre de Joan castelló, Barruguets, fameliars i follet.

El foc i la nit de sant Joan

La nit de Sant Joan, també anomenada la Nit del Foc, sempre s'ha relacionat amb tradicions on hi és present aquest element. El foc (fum, flames, cendres i caliu) té caràcter purificador, renovador, fertilitzador, pot unir persones que es donen la mà en botar-lo, és font de salut i prosperitat, asserena el cel, neteja i perfuma l’atmosfera.
Aquesta nit celebra el triomf de la llum per sobre de la foscor. El sol, el foc i l'aigua són els protagonistes principals de tota una sèrie de rituals, tan necessaris en aquests temps que vivim, i destinats a protegir-nos del mal durant la resta de l'any.

L'origen de les fogueres es troba en el desig d'imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres. La simbologia diu que les cendres serveixen per guarir les malalties i que és convenient saltar un mínim de tres vegades per sobre d'una foguera per passar un bon any.
Hi ha recollides lleis del segle XVIII dictades per posar fre als focs d'artifici, i durant el franquisme es va intentar acabar amb la festa per considerar-la pagana, però per tot arreu es va continuar clandestinament.
Fogueres
Aureli Campany assegura al Calendari de llegendes, costums i tradicions catalanes que, a l'Edat Mitjana es creia que aquesta nit els mals esperits infectaven l'aire. Per això encenien grans fogueres que travessaven saltant, per purificar l'aire i les persones.
Encara avui, es fan fogueres comunals, familiars i individuals, i és habitual cremar objectes inservibles de fusta, que s’han acumulat al llarg de l'any. Una tradició molt estesa era cremar quatre fogueres (una a cada
cantonada de la casa). També era habitual posar un ninot de palla. Un cop encesa la foguera, i abans que el foc arribàs al ninot, els infants l'apedregaven per fer-lo caure. Aquest costum perviu a Menorca, on
aquesta nit és freqüent cremar bujots (figures humanes fetes amb palla i roba) als festers, nom arcaic de les fogueres.

La nit de sant Joan

LA NIT DE SANT JOAN
La Nit de Sant Joan, segurament és de les celebracions tradicionals; una de les que condensen la major quantitat d’elements ancestrals: l’atracció irracional del foc, les misterioses forces de la naturalesa alliberades en la negra nit; l’àpat representat en la coca com a símbol de col·lectivitat, la innata i il·lusòria necessitat humana de conèixer l’esdevenidor... Tot això, i més, en la nit màgica de Sant Joan.
La revetlla de Sant Joan, se celebra entre el 23 i el 24 de juny, coincideix aproximadament amb el solstici d'estiu, i és una de les nits més curtes de l'any. Possiblement és la festivitat més celebrada a les terres de parla catalana, i integra diverses pràctiques populars relacionades amb el culte al sol.
Moltes creences i pràctiques d'aquesta festa han perdut part del seu sentit ancestral, i actualment el més habitual és reunir-se per sopar, o bé acudir a alguna festa popular amb taules preparades al voltant d'una
foguera. Així i tot, es conserven alguns senyals dels orígens de la festa: les enramades i els jocs de flors; les pràctiques de màgia benigna; la recollida d’herbes; els sortilegis embellidors; els banys purificadors; la festa amb bruixes i dimonis; els menjars i els vins dolços; les fogueres...
La nit de Sant Joan és una de les festes més antigues del santoral i és de les poques, juntament amb el Nadal o la nativitat de Maria, que commemora el naixement d'un sant.
La revetlla i el dia de sant Joan és una oportunitat de viure la festa i entendre d'on venim!

Si en voleu saber més podeu consultar:
http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST349ZI71225&id=71225