La mitologia de la nit de sant Joan

Criatures fantàstiques
Una de les formes en què es coneguda aquesta vetllada és la de la Nit de les Bruixes i és que es creu que aquesta nit està maleïda i que els éssers més fantàstics surten amb més intensitat que en qualsevol altra nit de
l'any. La majoria són malèfics: nyitos, cucales, gambutzins, ferams, males bèsties, Banya verda, sa Bubota negra o l'ànima d'en Cantiret que salta i balla per la paret. Tots se'n pensen alguna: corren darrera les dones, els estiren les faldilles i els diuen paraulotes o bé fan festa amb els dimonis i les bruixes, tot reunint-se per ballar nus damunt d'una pedra.
S'explica que surten els Joanets que són manifestacions lumíniques. Aquests guarden tresors que potser algun afortunat podrà veure, però compte perquè els defendran amb pessics, mossegades i cremades.
També n'hi ha amb les que se somia topar. L'amoreta només surt aquesta nit i que dispara fletxes a la gent per enamorar-los. També s'explica que es passeja la dama fortuna, cavalcant sobre una roda o un carro alat. Qui
la vegi tindrà sort assegurada per tot el que li resti de vida.
Es diu que qui neix aquesta nit queda marcat per tota la vida. Se'ls anomena Joanencs i duen marcades creus en el paladar i els palmells de la mà en lloc de la M que tenim tots els Mortals. Es deia que havien nascut en gràcia i que tenien capacitat per convertir en or les monedes que passessin per les seves mans durant la nit de Sant Joan.

Si voleu contar algunes rondalles relacionades amb aquestes criatures fantàstiques, trobareu la llegenda El dimoni boiet i la flor de la falguera, al tom XXIV de l'Aplec de Rondaies Mallorquines, i més de vint narracions relacionades amb el tema al llibre de Joan castelló, Barruguets, fameliars i follet.