Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes d'estiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes d'estiu. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 de juliol del 2012

Festes dela Beata a Vilafrnca

Aqui teniu un enllaç al programa!
http://www.vilafrancaterrabona.com/Festes%20La%20Beata%202012programa.pdf

diumenge, 1 de juliol del 2012

Festes d'estiu.

L'estiu té el seu inici al voltant del 22 de juny, l’equinocci d’estiu, i finalitza el 22 de setembre, amb l’equinocci de tardor. Aquesta és l’estació en què la duració dels dies és major respecte les nits. Durant l’estiu augmenten les
temperatures a causa de la inclinació de l'eix de rotació terrestre.
Festes d’estiu:
És durant els mesos de juny, juliol i agost, que en molts estats es dóna el període vacacional per excel·lència, tant a l'escola com a l’àmbit laboral.
Aquesta estació concentra la majoria de festes patronals dels pobles illencs. Aquestes deriven de les antigues festes que celebraven la fi de tasques agrícoles.

Menorca:
Indubtablement el cavall és un dels protagonistes de les festes populars d'estiu a l’illa. Els genets, anomenats
caixers, vestits de blanc i negre, i els seus cavalls engalanats, reviuen cada any tot un seguit de rituals
festius. A cada festa patronal, els caixers demostren les seves habilitats entre la multitud, tot fent botar els cavalls al ritme del «Jaleo».
Els dies 23 i 24 de juny se celebren les festes de Sant Joan, a Ciutadella.
Per la segona quinzena de juliol, se celebren les festes patronals des Mercadal, Fornells i es Castell; i el mes d’Agost, pràcticament tots els caps de setmana, se celebren festes a es Migjorn Gran, Llucmaçanes, Alaior, Sant Climent, Ferreries (24 i 25, Sant Bartomeu) i Sant Lluís. Ja dins el mes de setembre, els dies 8 i 9, se celebren les festes de la Mare de Déu de Gràcia, a Maó.
Pitiüses:
A Formentera, se celebren les festes de Sant Jaume, el 25 de juliol i de Santa Maria, el dia 5 d´agost.
A Eivissa, entre d’altres, se celebren, el dia 5 d’agost, se celebra la festa de Santa Maria d’Eivissa, també anomenada la Mare de déu de les Neus; i el dia 8, també d’agost, se celebra Sant Ciriac, patró de l’illa, data que coincideix amb el dia de la Conquesta catalana.
Mallorca:
El dia 29 de juny, se celebra Sant Pere, patró dels mariners. En aquesta data es realitzen processons marineres amb barques. Algunes de les més tradicionals són la d’Alcúdia, la del Port d’Andratx, la de Palma o la del Port de Sóller.
El dia 20 de juliol, per Santa Margalida, a Felanitx es realitza la desfilada dels Cavallets, la dama i els xeremiers; el dia 25, per Sant Jaume, a Algaida, els cossiers duen a terme les seves danses d’origen pagà; i el dia 28 de juliol, per Santa Catalina Tomàs, a Valldemossa,se celebra la processó de la Beata.
El Dia 2 d’agost, a Pollença, se celebra la Mare de Déu dels Àngels. En aquesta festa major se celebra una processó amb l’acompanyament de dues àguiles, dues nines, i Sant Joan Pelós, un nin. Els tres fan una dansa solemne i mesurada.
El dia 24 d’agost, a Montuïri, Sant Bartomeu fa sortir els cossiers i el dimoni.

http://www.conselldemallorca.net/?&id_parent=495&id_section=1855&id_son=1888

dimarts, 19 de juny del 2012

La mitologia de la nit de sant Joan

Criatures fantàstiques
Una de les formes en què es coneguda aquesta vetllada és la de la Nit de les Bruixes i és que es creu que aquesta nit està maleïda i que els éssers més fantàstics surten amb més intensitat que en qualsevol altra nit de
l'any. La majoria són malèfics: nyitos, cucales, gambutzins, ferams, males bèsties, Banya verda, sa Bubota negra o l'ànima d'en Cantiret que salta i balla per la paret. Tots se'n pensen alguna: corren darrera les dones, els estiren les faldilles i els diuen paraulotes o bé fan festa amb els dimonis i les bruixes, tot reunint-se per ballar nus damunt d'una pedra.
S'explica que surten els Joanets que són manifestacions lumíniques. Aquests guarden tresors que potser algun afortunat podrà veure, però compte perquè els defendran amb pessics, mossegades i cremades.
També n'hi ha amb les que se somia topar. L'amoreta només surt aquesta nit i que dispara fletxes a la gent per enamorar-los. També s'explica que es passeja la dama fortuna, cavalcant sobre una roda o un carro alat. Qui
la vegi tindrà sort assegurada per tot el que li resti de vida.
Es diu que qui neix aquesta nit queda marcat per tota la vida. Se'ls anomena Joanencs i duen marcades creus en el paladar i els palmells de la mà en lloc de la M que tenim tots els Mortals. Es deia que havien nascut en gràcia i que tenien capacitat per convertir en or les monedes que passessin per les seves mans durant la nit de Sant Joan.

Si voleu contar algunes rondalles relacionades amb aquestes criatures fantàstiques, trobareu la llegenda El dimoni boiet i la flor de la falguera, al tom XXIV de l'Aplec de Rondaies Mallorquines, i més de vint narracions relacionades amb el tema al llibre de Joan castelló, Barruguets, fameliars i follet.

El foc i la nit de sant Joan

La nit de Sant Joan, també anomenada la Nit del Foc, sempre s'ha relacionat amb tradicions on hi és present aquest element. El foc (fum, flames, cendres i caliu) té caràcter purificador, renovador, fertilitzador, pot unir persones que es donen la mà en botar-lo, és font de salut i prosperitat, asserena el cel, neteja i perfuma l’atmosfera.
Aquesta nit celebra el triomf de la llum per sobre de la foscor. El sol, el foc i l'aigua són els protagonistes principals de tota una sèrie de rituals, tan necessaris en aquests temps que vivim, i destinats a protegir-nos del mal durant la resta de l'any.

L'origen de les fogueres es troba en el desig d'imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres. La simbologia diu que les cendres serveixen per guarir les malalties i que és convenient saltar un mínim de tres vegades per sobre d'una foguera per passar un bon any.
Hi ha recollides lleis del segle XVIII dictades per posar fre als focs d'artifici, i durant el franquisme es va intentar acabar amb la festa per considerar-la pagana, però per tot arreu es va continuar clandestinament.
Fogueres
Aureli Campany assegura al Calendari de llegendes, costums i tradicions catalanes que, a l'Edat Mitjana es creia que aquesta nit els mals esperits infectaven l'aire. Per això encenien grans fogueres que travessaven saltant, per purificar l'aire i les persones.
Encara avui, es fan fogueres comunals, familiars i individuals, i és habitual cremar objectes inservibles de fusta, que s’han acumulat al llarg de l'any. Una tradició molt estesa era cremar quatre fogueres (una a cada
cantonada de la casa). També era habitual posar un ninot de palla. Un cop encesa la foguera, i abans que el foc arribàs al ninot, els infants l'apedregaven per fer-lo caure. Aquest costum perviu a Menorca, on
aquesta nit és freqüent cremar bujots (figures humanes fetes amb palla i roba) als festers, nom arcaic de les fogueres.

dilluns, 18 de juny del 2012

La nit de sant Joan

LA NIT DE SANT JOAN
La Nit de Sant Joan, segurament és de les celebracions tradicionals; una de les que condensen la major quantitat d’elements ancestrals: l’atracció irracional del foc, les misterioses forces de la naturalesa alliberades en la negra nit; l’àpat representat en la coca com a símbol de col·lectivitat, la innata i il·lusòria necessitat humana de conèixer l’esdevenidor... Tot això, i més, en la nit màgica de Sant Joan.
La revetlla de Sant Joan, se celebra entre el 23 i el 24 de juny, coincideix aproximadament amb el solstici d'estiu, i és una de les nits més curtes de l'any. Possiblement és la festivitat més celebrada a les terres de parla catalana, i integra diverses pràctiques populars relacionades amb el culte al sol.
Moltes creences i pràctiques d'aquesta festa han perdut part del seu sentit ancestral, i actualment el més habitual és reunir-se per sopar, o bé acudir a alguna festa popular amb taules preparades al voltant d'una
foguera. Així i tot, es conserven alguns senyals dels orígens de la festa: les enramades i els jocs de flors; les pràctiques de màgia benigna; la recollida d’herbes; els sortilegis embellidors; els banys purificadors; la festa amb bruixes i dimonis; els menjars i els vins dolços; les fogueres...
La nit de Sant Joan és una de les festes més antigues del santoral i és de les poques, juntament amb el Nadal o la nativitat de Maria, que commemora el naixement d'un sant.
La revetlla i el dia de sant Joan és una oportunitat de viure la festa i entendre d'on venim!

Si en voleu saber més podeu consultar:
http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST349ZI71225&id=71225

dissabte, 15 d’agost del 2009

La mare de Deu d'agost i sant Roc

L'estiu segueix el seu curs... i gairebé cada dia podeu participar en alguna festa...
Avui horabaixa, al Molinar de Palma se celebra la processó marinera de la Mare de Deu Morta... a la posta de sol. Demà, a Alaró, a les 10h ballen els Cossiers!