Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jocs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jocs. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de juliol del 2012

Bibliografia de jocs


Bibliografia sobre jocs


La major part de la informació sobre jocs es pot consultar en un document del SEDEC sobre jocs  www.xtec.es/sedec/joc/pag100.htm.
A més, podem trobar més bibliografia sobre jocs i danses a les següents publicacions:

JOCS

-          Pou, Antoni. Jocs Populars. Ed. Moll.
-          Badia, Dolors. Vila, Montserrat. Jocs d'expressió oral i escrita. Ed. Eumo
-          Balaguer, Clara. Ripoll, Oriol.  Xarranca Generalitat de Catalunya.
-          Allué, Josep Maria. Un, dos, tres , pica paret!  Ed. La Galera.
-          Alsina, Pep. El Carnaval. Ed. Graó.
-          Alsina, Pep. Sant Jordi i les festes de primavera. Ed. Graó.
-          Alsina , Pep. La Castanyada. Ed. Graó.
-          Sans, Joan. Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears. Ed. UIB

JOCS I DANSES

-          Barceló, Jaume. Forteza, LL. Cançons i Jocs Populars de les Illes Balears. Ed. Centre d'estudis de l'esplai.
-          El sac de danses. El Galop. Danses catalanes i jocs dansats. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
-          Aguiló Serra, Francesc. Cucorba, Cançons i danses per a infants. Ed. Ferran Sintes.

 MÚSICA : CD I CASSETS

-          Cançons i jocs populars de les Illes Balears.  Eurosons CD
-          Barceló, Jaume. Victory, Pep Lluís. Cançons i jocs populars de les Illes Balears.  Conselleria d'Educació. CD
-          El Galop. Danses i jocs cantats.  Ed. Tram . CD
-          Martorell i Miralles, Antoni. Danses populars de les Illes Balears. CD
-          L'escola canta i balla.  Conselleria d'Educació. Governs de les Illes Balears. CD.
-          Sobrevias, Montserrat. Melià, Marc. Recopilació de cançons de  jocs de pati. CD.
-          La castanyada. Gàrgola. Serveis pedagògics. Cassette.
-          Sant Joan i festes majors. Gàrgola. Serveis pedagògics. Cassette.
-          El carnaval. Gàrgola. Serveis pedagògics. Cassette.

VÍDEO

-          El galop. Danses catalanes i jocs dansats. Departament de cultura. Generalitat de Catalunya. Vídeo.

Els jocs


El joc és una activitat natural de l'infant que li proporciona plaer i satisfacció. Els nins necessiten jugar i no es pot ignorar aquesta necessitat bàsica de l'infant.

El joc ha de ser una activitat satisfactòria i voluntària. Els mestres, mares, pares... hem de trobar la manera d'engrescar els infants a jugar, sense fer-los perdre el protagonisme. No sempre s'ha de cercar en el joc un resultat prefixat o una fita que s'hagi d'assolir, cal tenir en compte el procés de cada joc i l'activitat que genera, perquè els infants arribin a sentir el plaer i la joia que els jocs comporten.

Avantatges del joc

  • El joc és un mitjà d'aprenentatge important que ajuda els nins i nines tant a conèixer-se a si mateixos com al món que els envolta.
  • El joc desplega les seves aptituds fisíques: habilitats, resistència, força... i les psíquiques: memòria, atenció, intuïció, percepció, imaginació... alhora que els fa conscients de les seves limitacions. 
  • Reafirma la seva personalitat desenvolupant-los les capacitats d'autocontrol i d'autonomia.
  • Els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments...
  • Jugant l'infant assumeix diversos rols, els quals li permeten modificar els papers que desenvolupa, sovint, en la vida quotidiana.
  • "El joc constitueix una manera específica de funcionament de la intel.ligència infantil que forma part del procés d'adaptació a la realitat". (Piaget. La formació del Símbol en el nen).
  • S'ha de tenir en compte que el nin, quan juga tot sol, acostuma a inventar i a representar situacions que estan relacionades amb experiències que ja ha tingut i les mostra des de l'òptica de la seva fantasia. El joc simbòlic i espontani, durant els primers anys, és bàsic en la formació de la personalitat de l'infant. Cal respectar el seu joc espontani amb els companys encara que a l'hora de relacionar-se utilitzi la seva primera llengua.
  • Com més familiaritzat estigui el nin amb el joc, com més jocs conegui i practiqui, més possibilitats hi haurà que jugui en català.
El paper de l'adult en el joc

  • El paper de l'adult davant del joc dependrà de la funció que exerceixi amb els nins i del tipus de relació que hi estableixi.
  • És convenient connectar amb els sentiments i amb el món dels infants i el joc espontani facilita l'establiment d'aquesta connexió.
  • S'ha d'acceptar la necessitat de jugar del nin i s'ha de ser capaç de compartir, sempre que calgui, el plaer i la il.lusió que el joc li proporciona.
  • Els mestres (i no només els d'infantil) han d'incloure estones de joc dins la programació i ha d'estimular els infants a participar-hi. 
  • Cal recuperar jocs que s'han perdut o bé que són oblidats. Per tant, el mestre ha de seleccionar i revisar els jocs que presenta als nins.
  • Els adults han d'ensenyar els jocs perquè després els infants puguin jugar-hi a les seves estones de lleure. En seran els directors i organitzadors, per engrescar a jugar i per vetllar que el joc no decaigui; alhora, observaran de quina manera evoluciona el joc i com actuen els seus jugadors.
 
Tot i que com adults tenim un paper en aquesta activitat lúdica, no es pot oblidar que el nin ha d'arribar a tenir autonomia en el joc, la qual cosa condiciona i limita la nostra presència a l'hora de jugar.