Els jocs

El joc és una activitat natural de l'infant que li proporciona plaer i satisfacció. Els nins necessiten jugar i no es pot ignorar aquesta necessitat bàsica de l'infant.

El joc ha de ser una activitat satisfactòria i voluntària. Els mestres, mares, pares... hem de trobar la manera d'engrescar els infants a jugar, sense fer-los perdre el protagonisme. No sempre s'ha de cercar en el joc un resultat prefixat o una fita que s'hagi d'assolir, cal tenir en compte el procés de cada joc i l'activitat que genera, perquè els infants arribin a sentir el plaer i la joia que els jocs comporten.

Avantatges del joc

• El joc és un mitjà d'aprenentatge important que ajuda els nins i nines tant a conèixer-se a si mateixos com al món que els envolta.

• El joc desplega les seves aptituds fisíques: habilitats, resistència, força... i les psíquiques: memòria, atenció, intuïció, percepció, imaginació... alhora que els fa conscients de les seves limitacions. 
• Reafirma la seva personalitat desenvolupant-los les capacitats d'autocontrol i d'autonomia.
• Els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments...
• Jugant l'infant assumeix diversos rols, els quals li permeten modificar els papers que desenvolupa, sovint, en la vida quotidiana.
• "El joc constitueix una manera específica de funcionament de la intel.ligència infantil que forma part del procés d'adaptació a la realitat". (Piaget. La formació del Símbol en el nen).
• S'ha de tenir en compte que el nin, quan juga tot sol, acostuma a inventar i a representar situacions que estan relacionades amb experiències que ja ha tingut i les mostra des de l'òptica de la seva fantasia. El joc simbòlic i espontani, durant els primers anys, és bàsic en la formació de la personalitat de l'infant. Cal respectar el seu joc espontani amb els companys encara que a l'hora de relacionar-se utilitzi la seva primera llengua.
• Com més familiaritzat estigui el nin amb el joc, com més jocs conegui i practiqui, més possibilitats hi haurà que jugui en català.

El paper de l'adult en el joc

• El paper de l'adult davant del joc dependrà de la funció que exerceixi amb els nins i del tipus de relació que hi estableixi.
• És convenient connectar amb els sentiments i amb el món dels infants i el joc espontani facilita l'establiment d'aquesta connexió.
• S'ha d'acceptar la necessitat de jugar del nin i s'ha de ser capaç de compartir, sempre que calgui, el plaer i la il.lusió que el joc li proporciona.
• Els mestres (i no només els d'infantil) han d'incloure estones de joc dins la programació i ha d'estimular els infants a participar-hi. 
• Cal recuperar jocs que s'han perdut o bé que són oblidats. Per tant, el mestre ha de seleccionar i revisar els jocs que presenta als nins.
• Els adults han d'ensenyar els jocs perquè després els infants puguin jugar-hi a les seves estones de lleure. En seran els directors i organitzadors, per engrescar a jugar i per vetllar que el joc no decaigui; alhora, observaran de quina manera evoluciona el joc i com actuen els seus jugadors.

 

Tot i que com adults tenim un paper en aquesta activitat lúdica, no es pot oblidar que el nin ha d'arribar a tenir autonomia en el joc, la qual cosa condiciona i limita la nostra presència a l'hora de jugar.