Bibliografia de jocs

Bibliografia sobre jocs

La major part de la informació sobre jocs es pot consultar en un document del SEDEC sobre jocs  www.xtec.es/sedec/joc/pag100.htm.

A més, podem trobar més bibliografia sobre jocs i danses a les següents publicacions:

JOCS

-          Pou, Antoni. Jocs Populars. Ed. Moll.

-          Badia, Dolors. Vila, Montserrat. Jocs d'expressió oral i escrita. Ed. Eumo

-          Balaguer, Clara. Ripoll, Oriol.  Xarranca Generalitat de Catalunya.

-          Allué, Josep Maria. Un, dos, tres , pica paret!  Ed. La Galera.

-          Alsina, Pep. El Carnaval. Ed. Graó.

-          Alsina, Pep. Sant Jordi i les festes de primavera. Ed. Graó.

-          Alsina , Pep. La Castanyada. Ed. Graó.

-          Sans, Joan. Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears. Ed. UIB

JOCS I DANSES

-          Barceló, Jaume. Forteza, LL. Cançons i Jocs Populars de les Illes Balears. Ed. Centre d'estudis de l'esplai.

-          El sac de danses. El Galop. Danses catalanes i jocs dansats. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

-          Aguiló Serra, Francesc. Cucorba, Cançons i danses per a infants. Ed. Ferran Sintes.

 MÚSICA : CD I CASSETS

-          Cançons i jocs populars de les Illes Balears.  Eurosons CD

-          Barceló, Jaume. Victory, Pep Lluís. Cançons i jocs populars de les Illes Balears.  Conselleria d'Educació. CD

-          El Galop. Danses i jocs cantats.  Ed. Tram . CD

-          Martorell i Miralles, Antoni. Danses populars de les Illes Balears. CD

-          L'escola canta i balla.  Conselleria d'Educació. Governs de les Illes Balears. CD.

-          Sobrevias, Montserrat. Melià, Marc. Recopilació de cançons de  jocs de pati. CD.

-          La castanyada. Gàrgola. Serveis pedagògics. Cassette.

-          Sant Joan i festes majors. Gàrgola. Serveis pedagògics. Cassette.

-          El carnaval. Gàrgola. Serveis pedagògics. Cassette.

VÍDEO

-          El galop. Danses catalanes i jocs dansats. Departament de cultura. Generalitat de Catalunya. Vídeo.

Els jocs

El joc és una activitat natural de l'infant que li proporciona plaer i satisfacció. Els nins necessiten jugar i no es pot ignorar aquesta necessitat bàsica de l'infant.

El joc ha de ser una activitat satisfactòria i voluntària. Els mestres, mares, pares... hem de trobar la manera d'engrescar els infants a jugar, sense fer-los perdre el protagonisme. No sempre s'ha de cercar en el joc un resultat prefixat o una fita que s'hagi d'assolir, cal tenir en compte el procés de cada joc i l'activitat que genera, perquè els infants arribin a sentir el plaer i la joia que els jocs comporten.

Avantatges del joc

• El joc és un mitjà d'aprenentatge important que ajuda els nins i nines tant a conèixer-se a si mateixos com al món que els envolta.

• El joc desplega les seves aptituds fisíques: habilitats, resistència, força... i les psíquiques: memòria, atenció, intuïció, percepció, imaginació... alhora que els fa conscients de les seves limitacions. 
• Reafirma la seva personalitat desenvolupant-los les capacitats d'autocontrol i d'autonomia.
• Els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments...
• Jugant l'infant assumeix diversos rols, els quals li permeten modificar els papers que desenvolupa, sovint, en la vida quotidiana.
• "El joc constitueix una manera específica de funcionament de la intel.ligència infantil que forma part del procés d'adaptació a la realitat". (Piaget. La formació del Símbol en el nen).
• S'ha de tenir en compte que el nin, quan juga tot sol, acostuma a inventar i a representar situacions que estan relacionades amb experiències que ja ha tingut i les mostra des de l'òptica de la seva fantasia. El joc simbòlic i espontani, durant els primers anys, és bàsic en la formació de la personalitat de l'infant. Cal respectar el seu joc espontani amb els companys encara que a l'hora de relacionar-se utilitzi la seva primera llengua.
• Com més familiaritzat estigui el nin amb el joc, com més jocs conegui i practiqui, més possibilitats hi haurà que jugui en català.

El paper de l'adult en el joc

• El paper de l'adult davant del joc dependrà de la funció que exerceixi amb els nins i del tipus de relació que hi estableixi.
• És convenient connectar amb els sentiments i amb el món dels infants i el joc espontani facilita l'establiment d'aquesta connexió.
• S'ha d'acceptar la necessitat de jugar del nin i s'ha de ser capaç de compartir, sempre que calgui, el plaer i la il.lusió que el joc li proporciona.
• Els mestres (i no només els d'infantil) han d'incloure estones de joc dins la programació i ha d'estimular els infants a participar-hi. 
• Cal recuperar jocs que s'han perdut o bé que són oblidats. Per tant, el mestre ha de seleccionar i revisar els jocs que presenta als nins.
• Els adults han d'ensenyar els jocs perquè després els infants puguin jugar-hi a les seves estones de lleure. En seran els directors i organitzadors, per engrescar a jugar i per vetllar que el joc no decaigui; alhora, observaran de quina manera evoluciona el joc i com actuen els seus jugadors.

 

Tot i que com adults tenim un paper en aquesta activitat lúdica, no es pot oblidar que el nin ha d'arribar a tenir autonomia en el joc, la qual cosa condiciona i limita la nostra presència a l'hora de jugar.

Cuina d’estiu. La cuina del Sol
El sol forma una part molt important del menjar. Encara avui, en totes les cultures, el sol és present en el transcurs del cicle anual aplicat a l’alimentació. Hem d’evocar la primacia del sol en l’ancestral art d’assecar, per poder disposar tot l’any, certs aliments: fruites com els albercocs, préssecs (orellanes), prunes, figues, raïm (panses) etc. Aquests productes, encara avui, són la base de tota mena de farcits per a carn, embotits, arrossos (als països orientals, àrabs i asiàtics solen incloure aquests productes), plats de verdures, o de llegums. I, naturalment, els dolços i la pastisseria: des de l’asure turc a base de fruita seca, passant per la grana de capellà o les postres de músic, els púdings, pastissos, coques, xocolates, bombons, el cuscussó... Fins i tot en alguns països són tradicionals les begudes que inclouen fruita seca. També s’assequen al sol les tomàtigues, pebres de cirereta, nyores, pebrots de romesco... Un altre producte marí per al qual és imprescindible l’acció del sol és la sal. L’assecat de peix i marisc ha estat i és una gran tradició alimentària (a totes les illes hi ha salines). Quant a la carn, pràcticament no n’hi ha de cap casta que es resisteixi a aquest procediment de conservació.
Les calors de l'estiu obren les portes a una cuina fresca i poc feixuga.
Exemples d’això són les verdures i hortalisses: tomàtigues, pebres, ceba, all, julivert, carabassó, mongeta tendra, enciam, pastanaga, albergínia…i els plats que s’hi elaboren: trempó, albergínies farcides, pebres torrats, coques, tumbet, calderes, arrossos i aguiats de peix, ratjada, escabetxada, arrebossada o aguiada, calamars farcits...
Les fruites de temporada aporten líquids i sucres per combatre la set i la calor: prunes, síndria, meló, albercocs, mores, etc. Pel juny ja hi ha figues flors, que són les figues del primer esplet de les figueres que en fan dos cada any, i després es succeeixen tot un seguit de varietats que endolceixen tota l’estació: verdals, roges, agostenques, bordissots blanques i negres, de pàmpol… I no podem deixar d’anomenar les de moro,
que, encara que algú en digui menjar de porcs, si es té la paciència i l’habilitat de collir-les i pelar-les
sense sortir-ne malparat, ens fan gaudir de colors i de sabors ben especials.
Els gelats, un temps tan preuats i de consum tan restringit per les dificultats d’elaboració (si a les cases de neu no n’hi havia ni tan sols els senyors i els rics en podien consumir), a l’abast de tothom actualment, són els dolços més consumits a l’estiu i es poden acompanyar d’ensaïmades, gató, quartos, coca d´albercoc...



I després d'aquest aperitiu sobre la cuina d'estiu, vos proposam l'elaboració, en família d'alguna coca, de gelat, d'una amanida. Això sí, si es possible acompanyada d'un conte relacionat amb el menjar (Els fills de la bruixa/gelat, Na Maisy i la llimonada...). I sobretot no oblideu que l'elaboració de la recepta és una ocasió especial per llegir, per mesurar, per comptar, per tarlar de textures, de gusts, i per riure i passar una bona estona!

A l'estiu menjar calent
no és gaire bon aliment!