La nit de Sant Joan, també anomenada la Nit del Foc, sempre s'ha relacionat amb tradicions on hi és present aquest element. El foc (fum, flames, cendres i caliu) té caràcter purificador, renovador, fertilitzador, pot unir persones que es donen la mà en botar-lo, és font de salut i prosperitat, asserena el cel, neteja i perfuma l’atmosfera.Aquesta nit celebra el triomf de la llum per sobre de la foscor. El sol, el foc i l'aigua són els protagonistes principals de tota una sèrie de rituals, tan necessaris en aquests temps que vivim, i destinats a protegir-nos del mal durant la resta de l'any.
L'origen de les fogueres es troba en el desig d'imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres. La simbologia diu que les cendres serveixen per guarir les malalties i que és convenient saltar un mínim de tres vegades per sobre d'una foguera per passar un bon any.
Hi ha recollides lleis del segle XVIII dictades per posar fre als focs d'artifici, i durant el franquisme es va intentar acabar amb la festa per considerar-la pagana, però per tot arreu es va continuar clandestinament.
Fogueres
Aureli Campany assegura al Calendari de llegendes, costums i tradicions catalanes que, a l'Edat Mitjana es creia que aquesta nit els mals esperits infectaven l'aire. Per això encenien grans fogueres que travessaven saltant, per purificar l'aire i les persones.
Encara avui, es fan fogueres comunals, familiars i individuals, i és habitual cremar objectes inservibles de fusta, que s’han acumulat al llarg de l'any. Una tradició molt estesa era cremar quatre fogueres (una a cada
cantonada de la casa). També era habitual posar un ninot de palla. Un cop encesa la foguera, i abans que el foc arribàs al ninot, els infants l'apedregaven per fer-lo caure. Aquest costum perviu a Menorca, on
aquesta nit és freqüent cremar bujots (figures humanes fetes amb palla i roba) als festers, nom arcaic de les fogueres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada