dimarts, 19 de juny del 2012

Quina llengua, quina escola?

Com ja hem comentat alguna vegada, el fet que els nostres infants abandonin la llengua pròpia, per parlar el castellà és una preocupació habitual en les famílies.
Vivim en una societat on el castellà és omnipresent, on l'anglès té un prestigi gairebé diví, on l'administració ja no és una garantia de protecció per a la llengua de les illes, i on mantenir-se en la llengua pròpia, sense girar o adoptar comportaments diglòssics era i encara pot esser considerat una manca de respecte.
Davant això pensam que seria convenient matitzar algunes coses.

El fet que els infants menors de cinc anys mesclin llengües quan aprenen una segona llengua és natural, i forma part del seu aprenentatge. Això només vol dir que s'està produint un aprenentatge, i que quan arribin a discriminar que són dos codis diferents, també aprendran en quins contextos els han de fer servir.
Ara bé, al marge d'això i per assegurar que l'infant no perd la llengua pròpia, és important actuar des de l'escola i si això no és possible, des de casa.

Serà important assegurar-nos que:
  • Els nostres infants vegin televisió en català.
  • Els contarem contes i rondalles.
  • Mostrarem als més petits llibres de vocabulari, tot assegurant-nos primer de dir les paraules i després mostrar les imatges.
  • Jugarem a jocs com el veig veig, volen volen, o a jocs de taula, emprant el català.
  • Si a casa convíuen més d'una llengua, serà el moment de pactar en quina llengua parlarem cadascú. Serà important que cada persona sempre es mantengui en la seva llengua (fins i tot a l'hora de mantenir converses entre adults). Si no és possible s'hauria d'escollir la llengua minoritzada com a llengua comú.
  • Les cançons són un recurs molt important per deixar versos sense acabar, de forma que l'infant pot participar en la cançó gairebé des del primer moment.
  • Podem fer preguntes tancades, a partir del que veim  o dels contes.
  • Per corregir no direm que l'infant ho fa malament, sinó que li repetirem en català allò que vol dir.
  • Hem de pensar que les errades són oportunitats d'aprenentatge.
  • La preparació de receptes i el fet de parar taula o de menjar són oportunitats per ajudar als nostres fills i filles a desenvolupar el seu llenguatge.
En qualsevol cas es tracta de dedicar cada dia un cert temps a realitzar activitats amb els nostres infants. No podem oblidar que amb l'aprenentatge de la llengua oral es desenvolupa la intel·ligència, i preparam el camí cap a l'aprenentatge de la llengua escrita!
Pot ser interessant consultar les pàgines:
http://blocs.xtec.cat/immersiosalt/files/2008/11/estrategies_intervencio.pdf