diumenge, 1 de juliol del 2012

Festes d'estiu.

L'estiu té el seu inici al voltant del 22 de juny, l’equinocci d’estiu, i finalitza el 22 de setembre, amb l’equinocci de tardor. Aquesta és l’estació en què la duració dels dies és major respecte les nits. Durant l’estiu augmenten les
temperatures a causa de la inclinació de l'eix de rotació terrestre.
Festes d’estiu:
És durant els mesos de juny, juliol i agost, que en molts estats es dóna el període vacacional per excel·lència, tant a l'escola com a l’àmbit laboral.
Aquesta estació concentra la majoria de festes patronals dels pobles illencs. Aquestes deriven de les antigues festes que celebraven la fi de tasques agrícoles.

Menorca:
Indubtablement el cavall és un dels protagonistes de les festes populars d'estiu a l’illa. Els genets, anomenats
caixers, vestits de blanc i negre, i els seus cavalls engalanats, reviuen cada any tot un seguit de rituals
festius. A cada festa patronal, els caixers demostren les seves habilitats entre la multitud, tot fent botar els cavalls al ritme del «Jaleo».
Els dies 23 i 24 de juny se celebren les festes de Sant Joan, a Ciutadella.
Per la segona quinzena de juliol, se celebren les festes patronals des Mercadal, Fornells i es Castell; i el mes d’Agost, pràcticament tots els caps de setmana, se celebren festes a es Migjorn Gran, Llucmaçanes, Alaior, Sant Climent, Ferreries (24 i 25, Sant Bartomeu) i Sant Lluís. Ja dins el mes de setembre, els dies 8 i 9, se celebren les festes de la Mare de Déu de Gràcia, a Maó.
Pitiüses:
A Formentera, se celebren les festes de Sant Jaume, el 25 de juliol i de Santa Maria, el dia 5 d´agost.
A Eivissa, entre d’altres, se celebren, el dia 5 d’agost, se celebra la festa de Santa Maria d’Eivissa, també anomenada la Mare de déu de les Neus; i el dia 8, també d’agost, se celebra Sant Ciriac, patró de l’illa, data que coincideix amb el dia de la Conquesta catalana.
Mallorca:
El dia 29 de juny, se celebra Sant Pere, patró dels mariners. En aquesta data es realitzen processons marineres amb barques. Algunes de les més tradicionals són la d’Alcúdia, la del Port d’Andratx, la de Palma o la del Port de Sóller.
El dia 20 de juliol, per Santa Margalida, a Felanitx es realitza la desfilada dels Cavallets, la dama i els xeremiers; el dia 25, per Sant Jaume, a Algaida, els cossiers duen a terme les seves danses d’origen pagà; i el dia 28 de juliol, per Santa Catalina Tomàs, a Valldemossa,se celebra la processó de la Beata.
El Dia 2 d’agost, a Pollença, se celebra la Mare de Déu dels Àngels. En aquesta festa major se celebra una processó amb l’acompanyament de dues àguiles, dues nines, i Sant Joan Pelós, un nin. Els tres fan una dansa solemne i mesurada.
El dia 24 d’agost, a Montuïri, Sant Bartomeu fa sortir els cossiers i el dimoni.

http://www.conselldemallorca.net/?&id_parent=495&id_section=1855&id_son=1888

dimecres, 20 de juny del 2012

La vaca connie

Un munt de jocs i més! Tot un clàssic.
Pitjau sobre el títol d'aquesta entrada i accedireu a la web!

dimarts, 19 de juny del 2012

Quina llengua, quina escola?

Com ja hem comentat alguna vegada, el fet que els nostres infants abandonin la llengua pròpia, per parlar el castellà és una preocupació habitual en les famílies.
Vivim en una societat on el castellà és omnipresent, on l'anglès té un prestigi gairebé diví, on l'administració ja no és una garantia de protecció per a la llengua de les illes, i on mantenir-se en la llengua pròpia, sense girar o adoptar comportaments diglòssics era i encara pot esser considerat una manca de respecte.
Davant això pensam que seria convenient matitzar algunes coses.

El fet que els infants menors de cinc anys mesclin llengües quan aprenen una segona llengua és natural, i forma part del seu aprenentatge. Això només vol dir que s'està produint un aprenentatge, i que quan arribin a discriminar que són dos codis diferents, també aprendran en quins contextos els han de fer servir.
Ara bé, al marge d'això i per assegurar que l'infant no perd la llengua pròpia, és important actuar des de l'escola i si això no és possible, des de casa.

Serà important assegurar-nos que:
  • Els nostres infants vegin televisió en català.
  • Els contarem contes i rondalles.
  • Mostrarem als més petits llibres de vocabulari, tot assegurant-nos primer de dir les paraules i després mostrar les imatges.
  • Jugarem a jocs com el veig veig, volen volen, o a jocs de taula, emprant el català.
  • Si a casa convíuen més d'una llengua, serà el moment de pactar en quina llengua parlarem cadascú. Serà important que cada persona sempre es mantengui en la seva llengua (fins i tot a l'hora de mantenir converses entre adults). Si no és possible s'hauria d'escollir la llengua minoritzada com a llengua comú.
  • Les cançons són un recurs molt important per deixar versos sense acabar, de forma que l'infant pot participar en la cançó gairebé des del primer moment.
  • Podem fer preguntes tancades, a partir del que veim  o dels contes.
  • Per corregir no direm que l'infant ho fa malament, sinó que li repetirem en català allò que vol dir.
  • Hem de pensar que les errades són oportunitats d'aprenentatge.
  • La preparació de receptes i el fet de parar taula o de menjar són oportunitats per ajudar als nostres fills i filles a desenvolupar el seu llenguatge.
En qualsevol cas es tracta de dedicar cada dia un cert temps a realitzar activitats amb els nostres infants. No podem oblidar que amb l'aprenentatge de la llengua oral es desenvolupa la intel·ligència, i preparam el camí cap a l'aprenentatge de la llengua escrita!
Pot ser interessant consultar les pàgines:
http://blocs.xtec.cat/immersiosalt/files/2008/11/estrategies_intervencio.pdf





La mitologia de la nit de sant Joan

Criatures fantàstiques
Una de les formes en què es coneguda aquesta vetllada és la de la Nit de les Bruixes i és que es creu que aquesta nit està maleïda i que els éssers més fantàstics surten amb més intensitat que en qualsevol altra nit de
l'any. La majoria són malèfics: nyitos, cucales, gambutzins, ferams, males bèsties, Banya verda, sa Bubota negra o l'ànima d'en Cantiret que salta i balla per la paret. Tots se'n pensen alguna: corren darrera les dones, els estiren les faldilles i els diuen paraulotes o bé fan festa amb els dimonis i les bruixes, tot reunint-se per ballar nus damunt d'una pedra.
S'explica que surten els Joanets que són manifestacions lumíniques. Aquests guarden tresors que potser algun afortunat podrà veure, però compte perquè els defendran amb pessics, mossegades i cremades.
També n'hi ha amb les que se somia topar. L'amoreta només surt aquesta nit i que dispara fletxes a la gent per enamorar-los. També s'explica que es passeja la dama fortuna, cavalcant sobre una roda o un carro alat. Qui
la vegi tindrà sort assegurada per tot el que li resti de vida.
Es diu que qui neix aquesta nit queda marcat per tota la vida. Se'ls anomena Joanencs i duen marcades creus en el paladar i els palmells de la mà en lloc de la M que tenim tots els Mortals. Es deia que havien nascut en gràcia i que tenien capacitat per convertir en or les monedes que passessin per les seves mans durant la nit de Sant Joan.

Si voleu contar algunes rondalles relacionades amb aquestes criatures fantàstiques, trobareu la llegenda El dimoni boiet i la flor de la falguera, al tom XXIV de l'Aplec de Rondaies Mallorquines, i més de vint narracions relacionades amb el tema al llibre de Joan castelló, Barruguets, fameliars i follet.