dimarts, 19 de juny del 2012

La mitologia de la nit de sant Joan

Criatures fantàstiques
Una de les formes en què es coneguda aquesta vetllada és la de la Nit de les Bruixes i és que es creu que aquesta nit està maleïda i que els éssers més fantàstics surten amb més intensitat que en qualsevol altra nit de
l'any. La majoria són malèfics: nyitos, cucales, gambutzins, ferams, males bèsties, Banya verda, sa Bubota negra o l'ànima d'en Cantiret que salta i balla per la paret. Tots se'n pensen alguna: corren darrera les dones, els estiren les faldilles i els diuen paraulotes o bé fan festa amb els dimonis i les bruixes, tot reunint-se per ballar nus damunt d'una pedra.
S'explica que surten els Joanets que són manifestacions lumíniques. Aquests guarden tresors que potser algun afortunat podrà veure, però compte perquè els defendran amb pessics, mossegades i cremades.
També n'hi ha amb les que se somia topar. L'amoreta només surt aquesta nit i que dispara fletxes a la gent per enamorar-los. També s'explica que es passeja la dama fortuna, cavalcant sobre una roda o un carro alat. Qui
la vegi tindrà sort assegurada per tot el que li resti de vida.
Es diu que qui neix aquesta nit queda marcat per tota la vida. Se'ls anomena Joanencs i duen marcades creus en el paladar i els palmells de la mà en lloc de la M que tenim tots els Mortals. Es deia que havien nascut en gràcia i que tenien capacitat per convertir en or les monedes que passessin per les seves mans durant la nit de Sant Joan.

Si voleu contar algunes rondalles relacionades amb aquestes criatures fantàstiques, trobareu la llegenda El dimoni boiet i la flor de la falguera, al tom XXIV de l'Aplec de Rondaies Mallorquines, i més de vint narracions relacionades amb el tema al llibre de Joan castelló, Barruguets, fameliars i follet.

El foc i la nit de sant Joan

La nit de Sant Joan, també anomenada la Nit del Foc, sempre s'ha relacionat amb tradicions on hi és present aquest element. El foc (fum, flames, cendres i caliu) té caràcter purificador, renovador, fertilitzador, pot unir persones que es donen la mà en botar-lo, és font de salut i prosperitat, asserena el cel, neteja i perfuma l’atmosfera.
Aquesta nit celebra el triomf de la llum per sobre de la foscor. El sol, el foc i l'aigua són els protagonistes principals de tota una sèrie de rituals, tan necessaris en aquests temps que vivim, i destinats a protegir-nos del mal durant la resta de l'any.

L'origen de les fogueres es troba en el desig d'imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres. La simbologia diu que les cendres serveixen per guarir les malalties i que és convenient saltar un mínim de tres vegades per sobre d'una foguera per passar un bon any.
Hi ha recollides lleis del segle XVIII dictades per posar fre als focs d'artifici, i durant el franquisme es va intentar acabar amb la festa per considerar-la pagana, però per tot arreu es va continuar clandestinament.
Fogueres
Aureli Campany assegura al Calendari de llegendes, costums i tradicions catalanes que, a l'Edat Mitjana es creia que aquesta nit els mals esperits infectaven l'aire. Per això encenien grans fogueres que travessaven saltant, per purificar l'aire i les persones.
Encara avui, es fan fogueres comunals, familiars i individuals, i és habitual cremar objectes inservibles de fusta, que s’han acumulat al llarg de l'any. Una tradició molt estesa era cremar quatre fogueres (una a cada
cantonada de la casa). També era habitual posar un ninot de palla. Un cop encesa la foguera, i abans que el foc arribàs al ninot, els infants l'apedregaven per fer-lo caure. Aquest costum perviu a Menorca, on
aquesta nit és freqüent cremar bujots (figures humanes fetes amb palla i roba) als festers, nom arcaic de les fogueres.

dilluns, 18 de juny del 2012

La nit de sant Joan

LA NIT DE SANT JOAN
La Nit de Sant Joan, segurament és de les celebracions tradicionals; una de les que condensen la major quantitat d’elements ancestrals: l’atracció irracional del foc, les misterioses forces de la naturalesa alliberades en la negra nit; l’àpat representat en la coca com a símbol de col·lectivitat, la innata i il·lusòria necessitat humana de conèixer l’esdevenidor... Tot això, i més, en la nit màgica de Sant Joan.
La revetlla de Sant Joan, se celebra entre el 23 i el 24 de juny, coincideix aproximadament amb el solstici d'estiu, i és una de les nits més curtes de l'any. Possiblement és la festivitat més celebrada a les terres de parla catalana, i integra diverses pràctiques populars relacionades amb el culte al sol.
Moltes creences i pràctiques d'aquesta festa han perdut part del seu sentit ancestral, i actualment el més habitual és reunir-se per sopar, o bé acudir a alguna festa popular amb taules preparades al voltant d'una
foguera. Així i tot, es conserven alguns senyals dels orígens de la festa: les enramades i els jocs de flors; les pràctiques de màgia benigna; la recollida d’herbes; els sortilegis embellidors; els banys purificadors; la festa amb bruixes i dimonis; els menjars i els vins dolços; les fogueres...
La nit de Sant Joan és una de les festes més antigues del santoral i és de les poques, juntament amb el Nadal o la nativitat de Maria, que commemora el naixement d'un sant.
La revetlla i el dia de sant Joan és una oportunitat de viure la festa i entendre d'on venim!

Si en voleu saber més podeu consultar:
http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST349ZI71225&id=71225

dijous, 14 de juny del 2012

L'estiu

Ara fa una quinze anys, una companya va escriure, que per a  l'estiu els mestres tenen la tentació de posar molts de deures... però que calia pensar que:

  • fa massa calor.
  • el que ens ve de gust i necessitam és fer coses diferents.
  • no només s'aprenen coses fent tasques escolars.
  • els infants necessiten moviment.
  • els pares no catalanoparlants no poden ajudar prou bé els seus fills i filles.
  • fer deures malament i no corregir-los adequadament és una tortura i una pèrdua de temps.
Llavors proposava uns deures diferents: aprendre a fer cucavel·les, iniciar alguna col·lecció, enviar postals reals (no la fitxa estetissa d'un llibre de text), fer experiments, fer petits projectes d'investigació, llegir algun llibre interessant...

Pensam que cada moment té les seves activitats i que l'estiu no és un bon moment per fer "deures".
Però sí per viure experiències inolvidables!