ELS
MITJANS AUDIOVISUALS
En
l'actualitat, ni com a pares ni com a docents, es pot obviar
l'impacte social dels mitjans de comunicació audiovisual i digital.
En el nostre cas, per tal d'assegurar la comprensió i l'expressió
en llengua catalana, haurem d'aprofitar aquests recursos, però també
educar per que fa al seu ús.
Els
mitjans audiovisuals són un recurs que ens ajuda en la nostra tasca
per diferents motius:
Provoca
una motivació especial en els infants, sempre i quan els hi
reservem un espai i un temps no habitual en el quefer diari.
Serveixen
per treballar aspectes curriculars: continguts conceptuals,
procedimentals i actitudinals, sobretot, tot el que es refereix a
la comunicació i als diferents llenguatges: musical, plàstic i
visual, i verbal.
Segons
quins mitjans poden ser utilitzats indiferentment tant per mestres
com pels alumnes, això en provoca una utilització independent i
motivadora.
Els
podem emprar com eina a l’hora de determinar fins a quin punt els
nostres infants tenen un bon nivell de cpomprensió i d'expressió.
Serveix
per consolidar aprenentatges realitzats amb qualsevol altre recurs,
és relativament fàcil traduir de qualsevol llenguatge a
l’audiovisual…
Són
un referent d'actualitat i una de les fonts d'informació més
importants per a infants, joves i adults. No es pot ignorar el
context cultural en què viuen els infants i l'allau d'estímuls
audiovisuals que reben dins i fora de casa.
Si ens centram en la
utilitat del vídeo i el DVD per treballar l’expressió oral
en llengua catalana, hem de valorar que no tan sols les cintes
comercials (tant de dibuixos animats, pel·lícules, temàtiques,
etc.), sinó també els programes de TV enregistrats o disponibles a
la xarxa, les pel·lícules de creació pròpia.
Aquestes
ens permeten treballar l'habilitat d'escoltar de forma guiada, activa
i eficaç. Abans de començar és important que els infants coneguin
el procés que seguirà l'activitat i de què és el que ha de fer.
Cal especificar quins aspectes són els més importantsi quina és la
finalitat de l'activitat (què s'espera d'ells).
Orientacions
per a la selecció de vídeos: (material, tema, continguts…)
Han
de ser en català. Si el que volem és fomentar o afavorir l'aprenentatge de la llengua,
el més important no seran els continguts específics del que es
mirarà, sinó el fet d'assegurar-no un mínim temps d'exposició a
la llengua, d'una forma graduada en funció de la capacitat de
comprensió dels infants.
Ha
de ser interessant per al tema que vulguem tractar o parlar després.
Ens
hem d'assegurar que copsaran l'interès de les persones que el
miraran. Serà motivador?
Ha
de tenir qualitat humana, amb valors en sintonia amb el projecte
d'escola. Què vol transmetre?
Ha
de tenir qualitat d'imatges. En ocasions, el treball es pot centrar
en Què vol transmetre i com ho fa?
La
qualitat i el tractament dels continguts científics. Transmet
idees errònies? S'adequa a l'edat i maduració de l'infant ?
Han
de permetre que s'activi l'interès per conèixer i descobrir tant
les coses de cada dia, del seu entorn més proper, com les coses que
s'incorporen a aquest bagatge, que encara que llunyanes, per mor de
la tècnica i dels nous mitjans de comunicació, esdevenen properes
i conegudes.
Han
de permetre que allò que en un principi es pot considerar com una
experiència passiva es converteixi en activa: han de provocar el
debat, la discussió, l'argumentació per contrastar diferents
opinions, confrontar continguts de ficció o d'altres realitats amb
la pròpia realitat i experiència. Potenciarà la participació?
Passes
a seguir per treballar amb vídeos
Abans
de veure la cinta: creació d'expectatives, activació de
coneixements previs, preparació de l'oient
Sorpresa.
Es tracta de presentar una sorpresa relacionada amb el contingut del
vídeo, mitjançant la formulació de preguntes, afavorir que sigui
l'infant qui l'endevini. D'aquesta forma atraiem l’atenció dels
infants i convertim la sorpresa en un element que per si sol crea
context i ens ofereix moltes possibilitats d’interacció verbal i
d’aprenentatge. La caràtula o el mateix vídeo, en si mateix, pot
ser una sorpresa.
Caràtula.
Abans de veure el vídeo podem treballar-ne la caràtula,
com si fos la portada d'un llibre o una lectura d'una imatge: quin
títol té, quins personatges hi intervindran, quin serà el tema
que tractarà, quin model d'imatge tendrà… Es tracta d'anticipar,
de formular hipòtesis del que veuran, i que tot aquest treball
serveixi per crear un context, i que prengui forma en català.
Resum
de la història i presentació dels personatges. Anticipar els
grans trets de la història, contextualitzar-la en català
(assegurar que els infants coneguin el lèxic dels elements i les
accions principals en català) i crear expectació, curiositat i
emoció.
Presentar
una síntesi / un guió del que veuran, si és un tema, fent
esment a les seqüències més importants, perquè s'hi fixin bé.
Durant
la visualització hi ha diferents possibilitats:
Veure
la cinta sense interrupcions. Els infants demanen sempre veure-la
sense interrupcions i, sovint, un parell de vegades seguides. Si
s'hi fan pauses, han de ser programades, amb un objectiu, i en algun
moment sempre s'ha de veure sencera.
Anticipar
què succeirà.
Anticipar
com es resoldrà un conflicte o situació, proposar-hi alternatives.
Recordar
el que s'ha vist.
Si
no tenen paraula, elaborar el diàleg dels personatges o la narració
de la seqüència.
Si
no és una història, es pot treballar si s'han entès els conceptes
que s'havien acordat. El mestre/a anticipa informació perquè es
pugui comprendre, es relaciona amb altres coneixements o
experiències anteriors, s'avalua conjuntament si ens ajustam al
propòsit acordat…
La
pausa es fa abans del final per anticipar-lo.
Per
observar i parlar sobre la tècnica, el model de les imatges, fer
comparacions, relacionar…
Llevar-li
el so. S'utilitza el vídeo com a suport visual i els infants o els adults hi posen la veu.
Escoltar
amb la pantalla fosca per debatre com i quines s'imaginen que seran
les imatges
Després
de la visualització:
Hem
de recordar que, si és una història i l'han visionada amb pauses,
convé que la vegin sencera i en cada repetició copsaran coses
distintes cada vegada.
En
el propòsit de veure el vídeo que s'ha acordat, haurem especificat
les activitats de continuació per a aquest moment.
L'activitat
del vídeo pot tenir entitat pròpia, però també, pot formar part
d'altres activitats més complexes i/o més llargues, per exemple:
ser part d'un projecte, recerca d'informació sobre un tema, punt de
partida per desenvolupar moltes altres activitats…
En
qualsevol cas, si no volem que el vídeo mantingui el seu atractiu i
el seu potencial educatiu ha de ser una activitat especial i
envoltada d'un ritual (ambientació, expectatives...).
Alguns
vídeos interessants:
3-4
anys:
Maisy
L'hora
del Timmy
Pepa
la poqueta.
Les
tres bessones bebé
Pingu
Una
ma de contes
5-8
anys: