divendres, 5 d’octubre del 2012

Model d'escola


Principis d’un aprenentatge significatiu
Si acceptem el model constructivista i ens decidim a desenvolupar-lo, es produeix un canvi en el procés d’educar els estudiants, que hauria de donar èmfasi en les qualitats següents:

• Actiu. Els estudiants es comprometen amb el procés d’aprenentatge en un
processament conscient de la informació, del resultat del qual són responsables.
• Constructiu. Els estudiants adapten noves idees a un coneixement previ (equilibrament) per donar sentit o donar significat o reconciliar una discrepancia o perplexitat.
• Col·laboratiu. Els estudiants treballen en comunitats d’aprenentatge i
construcció del coneixement, aprofitant les habilitats de la resta i aportant suport social, a més a més de modelar i observar les contribucions de cadascun dels membres de la comunitat.
• Intencional. Els estudiants intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional.
• Conversacional. Aprendre és inherentment un procés social, dialògic (Duffy i Cunningham, en premsa), en el qual els estudiants són els que més es beneficien del fet de pertànyer a comunitats en què es construeix el coneixement, tant a classe com fora de l’escola.
• Contextualitzat. Les activitats d’aprenentatge estan situades en certes tasques significatives del món real o simulat mitjançant un entorn d’aprenentatge basat en algun cas o problema.
• Reflexiu. Els estudiants articulen el que han après i reflexionen sobre els processos i decisions implicats en aquests.


Models d'escola.

Des de Gaudir per aprendre, no pensam que existeixi una escola ideal. De fet hi ha tants models com persones famílies hi ha. Les variables per preferir una escola o un altra són gairebé infinites. Per uns és important la composició o l'estil del professorat, per altres les instal·lacions. Hi ha qui demana llibertat per als infants, i qui pensa que la llibertat només suposarà que els infants perdin el temps.

Les nostres opcions les haureu endevinat a mesura que publicam en el blog. L'aprenentatge de les llengües, a partir de la llengua pròpia , a les illes tan maltractada, una vísió de l'escola com un lloc per gaudir i descobrir moltes coses, l'ús del joc, dels contes, de l'art, de la música, duna forma integrada i com un instrument per interpretar el món que ens envolta, i per aprendre a relacionar-nos millor...

Avui vos volem introduir un text un poc pertorbador. En principi tracta de com s'ha d'entendre l'ús de la tecnologia en educació, però també fa explícits els principis constructivistes, que d'una manera o un altra fonamenten el sistema educatiu.
I si bé seria interessant que inspectors, legisladors i docents en fessin una reflexió profunda en relació al que fan en el dia a dia, sabem que l'abast de la nostra pàgina no dona per a tant.
Per això simplement volem descol·locar el personal, i convidar a aquells professionals del món de l'educació que realment creuen en un model constructivista a fer una lectura i si és el cas replantejar-nos el dia a dia, els llibres de text, els horaris, el sistema...

El text és de D Jonassen i parla de com es pot usar la tecnología per a impulsar un aprenentatge més significatiu en el camp de l’educació.

Últimament molts educadors han vist la tecnologia com la salvació de l’educació, però fins que els educadors no es posin d’acord en què hauria de modificarse la natura de l’aprenentatge en l’educació, probablement la tecnologia no hi tindrà cap efecte.
La tecnologia per si sola no pot canviar l’educació. L’educació ha de centrar-se en un aprenentatge significatiu, que porta als estudiants a un nivell profund de pensament, a desenvolupar noves habilitats i formes de pensar.
Més que explicar als estudiants el món que es trobaran fora de l’escola, és aquest món el que ha de cridar-los l’atenció. Els estudiants han d’aprendre a solucionar problemes complexos i mal definits, prosperar en l’ambigüitat i abraçar diferents perspectives, usant un repertori d’habilitats intel·lectuals i creatives que amb poca freqüència els són requerides.
El constructivisme parteix dels supòsits següents (Jonassen, Peck i Wilson, 1999):
1. El coneixement es construeix. Les persones donen sentit al seu món i tot allò amb el que mantenen un contacte construint representacions mentals d’aquest món mitjançant activitats interpretatives i cognitives que suposen la creació de models mentals. Això implica acomodar idees i fenòmens nous en les creences i coneixements existents que ja havien estat construïts mentalment.
2. La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment. El procés d’elaboració del sentit té com resultat un coneixement que és únic, personal i en certa forma intransferible, ja que es basa en un conjunt d’experiències úniques que han produït i una combinació de creences sobre el món també única. Per això el coneixement no és una entitat externa que es troba en el món físic i que pot ser adquirida o transmesa.
3. Hi ha múltiples perspectives del món. De la mateixa manera que no hi ha dues persones en el món que tinguin les mateixes experiències i les mateixes percepcions d’aquestes experiències, cadascun de nosaltres construeix un coneixement propi que, al seu torn, afecta a la percepció de les experiències que compartim.
4. El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb
el medi ambient. No podem separar el nostre coneixement sobre una àrea, de les nostres interaccions amb aquesta àrea; ni podem valorar el coneixement adquirit sense tenir en compte com s’adquireix. Els estudiants només poden interpretar la informació en el context de les seves experiències, i allò que interpretin serà, fins a cert punt, individual. El coneixement que els estudiants construeixen consisteix no sols en les idees (contingut), sinó també en el coneixement sobre el context en què són adquirides, allò que la persona estava fent en aquell entorn i allò que pretenia de l’entorn.
5. El coneixement es troba vinculat en contextos rellevants.
Les idees que tenim i les habilitats que hem adquirit depenen la situació o context en què van ser adquirides o aplicades. És a dir, el context és part del coneixement que la persona utilitza per a explicar o donar sentit a una idea. Això significa que les normes abstractes i les lleis, si estan aïllades d’un context, no tenen cap significat. Les habilitats tenen més significat si es desenvolupen en contextos significatius.
Si les idees no poden aplicar-se, llavors no tenen significat. Ensenyar fets i explicar conceptes sense emmarcar-los en algun context els treu el significat.
6. El coneixement no es pot transmetre. L’objectiu explícit de la instrucció tradicional és la “transmissió del coneixement” més eficient.
Desgraciadament, allò que podem “ensenyar” no és sempre el que els estudiants aprenen. El coneixement no pot transmetre’s de professors a estudiants.
7. La construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber. Allò que produeix el procés de construcció del coneixement és una dissonància entre el que se sap i el que s’observa en l’entorn. La construcció real de significat (resoldre la dissonància entre el que sabem bé i el que percebem o creiem que les altres persones saben) resulta d’una perplexitat (Duffy i Cunningham, 1996), una pertorbació (Maturana, 1980), una violació d’expectatives (Schank, 1986) o una adaptació a l’entorn que comporta cicles d’assimilació i adaptació. Podem memoritzar idees que altres ens hagin dit, però arribar de manera activa a la construcció del significat d’un fenomen implica algun motiu per a saber. Aquesta dissonància assegura certa propietat per part de l’estudiant.
8. El significat es negocia de forma social. De la mateixa manera que tots compartim el món físic, també compartim part del significat que li donem. Els éssers humans són criatures socials que confien en les reaccions d’altres humans per determinar la pròpia existència i la veracitat de les seves creences personals.
L’elaboració del significat es produeix en un procés de negociació entre els participants de qualsevol diàleg. Des d’una perspectiva constructivista, aprendre és un diàleg, un procés de negociació, tant intern com social. Aprendre és inherentment un procés social-dialògic (Duffy i Cunningham, 1996).
9. El significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en què vivim i les eines que utilitzem. Des del moment en què entrem a formar part de comunitats de pràctica, els nostres coneixements i creences sobre el món reben la influència d’aquesta comunitat i de les seves creences i valors. Quan entrem a formar part de comunitats de discurs sobre la pràctica, també els nostres coneixements i creences reben la seva influència. El nostre coneixement del món rep la influència de les activitats que realitzem en el treball. Les creences i el coneixement dels nostres companys influeixen en la nostra manera de pensar. L’aprenentatge pot ser entès com els canvis que sofreix la nostra relació amb la cultura o cultures amb què estem connectats.


dijous, 27 de setembre del 2012




ESTRATÈGIES PER ASSEGURAR LA COMPRENSIÓ I L'EXPRESSIÓ ORAL.

 L'HORA DELS CONTES




Com assegurar-ne la comprensió?

  • Caldrà fer servir:
    • molt suport visual: fotos, retallables, ninotets, dibuixos a la pissarra, imatges projectades... 
    • molta gesticulació.

  • Farem representar mímicament les accions als infants. Com més s'involucrin amb tot el seu cos, millor interioritzaran el llenguatge, el comprendran i tendran la necessitat de parlar amb la llengua dels personatges del conte.

  • Parlarem a poc a poc i exagerant l'articulació.

  • Començarem amb frases curtes i poc a poc les ampliarem a nivell de complexitat.

  • Els que contam un conte convé que visualment situem en un mateix lloc escènic cada personatge amb una actitud o una veu determinada. Per exemple, si tenim dos personatges dibuixats a la pissarra, quan parla un ens col·locam devora aquell i quan parla l'altre ens col·locam devora l'altre; o si, per exemple, explicam Na Caputxeta Vermella, quan parla el llop sempre posam una cara determinada i quan som  a la casa de l'àvia sempre ens situam en el mateix espai (un racó concret) i quan ens trobam al bosc sempre ens col·locam en un altre lloc determinat.

-Farem preguntes i deixarem que els infants en facin.

-Els infants tocaran, tastaran, compararan, cercaran semblances i diferències, relacionaran amb el que ja saben.

Què podem fer perquè els infants parlin en català?

  • Deixarem algunes frases sense acabar, amb la intenció clara que els infants les completin, quan sabem segur que ja tenen un vocabulari mínim que els permetrà fer-ho bé. Per exemple: I aquell caragolet estava...(tot fent el gest de dormir). Els infants diran: dormint.

  • Aprofitarem totes les ocasions per recordar i fer-los dir coses que ja saben:
Mestra  Fixau-vos quants d’arbres hi ha en aquest bosc, els  contam?
Infants- Un, dos, tres, quatre...


  • Mentre anam contant, farem preguntes tancades, procurant no caure en el vici de fer repetir sense sentit. De vegades les preguntes es poden fer després que ja han dit el que troben en castellà; així sabem segur què pensen i llavors els podem donar el model en català. Una pregunta tancada té una intenció clara: donam dues opcions, i sabem que els infants triaran la que nosaltres volem, però hem de procurar que les respostes també siguin resultat d'una reflexió seva. Per exemple: faríem la pregunta: Què trobau d’en Patufet, era valent o covard? -Valent (sempre que amb les explicacions prèvies haguessin pogut deduir que en Patufet era valent), però en canvi no seria una correcta pregunta tancada si la plantejàssim així:
En Patufet, encara que fos petit era un al·lot molt valent, com era en Patufet, valent o covard? -Valent. Els infants en els dos tipus de pregunta respondrien el mateix però en el primer cas també haurien pensat, en el segon no.

  • Convidarem els infants, amb un gest amb la mà o amb la mirada a repetir els diàlegs dels personatges, posant més èmfasi en l'entonació que no en la repetició. Així els donam models de com modulam la veu quan renyam, quan animam, quan cridam, quan sentim tristor, alegria, quan demanam ajuda... Per exemple:
Aquell gegantot va dir: sent olor de carn humanaaaa!!! i els infants ho imiten, o bé: I els pares d'en Patufet ben preocupats van començar a cridar: Patufet, on ets? infants: Patufet, on ets?
  
  • Les repeticions tenen sentit quan els infants es poden identificar amb els personatges de la història, o es poden sentir fent un teatre; en canvi no té gens de gràcia fer repetir en fred:
                                             Una vegada hi havia   -una vegada hi havia                                              Una nina i un nin        -una nina i un nin

  • Quan tenim identificats els personatges del conte de manera visual amb una tereseta, un ninotet o un dibuix retallat que el podem fer moure, caminar, anar d'un lloc a l'altre o aferrar-lo amb blu-tac a la pissarra, va molt bé preparar la sortida  del nou personatge amb emoció i anticipar-ne sempre el nom, abans que no el visualitzin. Així, si deim: sabeu qui s'havia amagat darrera aquell arbre?, doncs un conill. El feim sortir? Diguem-li:
Conill, surt !! I els infants diuen: conill surt!! I és després de tot això quan el feim sortir i el veuen. D'aquesta manera ja hauran identificat aquell conill amb la paraula conill i no amb "conejo" ;per a ells aquell del conte sempre serà un conill.

  • Cantarem cançons relacionades amb la temàtica del conte, si no és un conte que ja en té una d'incorporada.

  • Procuram que els diàlegs siguin tant per parlar amb els personatges dels contes:
Cuc, aquesta flor no te la mengis!!
com per parlar per boca d'ells: I el llop va dir:bufaré, bufaré i la casa tomaré i els infants diuen: bufaré, bufaré i la casa...

  • També provocarem, cantarelles increpant qualcú:
No m'encalces, no m'encalces!!

  • Les repeticions ens ajuden a utilitzar els pronoms febles:
Patufet, vés a comprar! -Patufet vés a comprar!
Vés-hi, vés-hi!

  • Convé estar molt atents a les reaccions dels infants; les seves emocions ens orientaran, per saber si el conte té algun significat per a ells, o si cal modificar la manera de presentar-lo.
  • No oblidem que els contes tradicionalment sempre s'han escoltat. Si en una situació ens servim de totes aquestes i d'altres estratègies per què volem assegurar-ne la comprensió, i perquè són una gran eina per donar un significat al llenguatge i per fer que els infants s'amollin a parlar en la nova llengua, també està bé que alguns contes exclusivament els escoltin o els sentin llegir a fi que no es perdi tampoc la riquesa dels literats o de les rondalles tradicionals o senzillament perquè puguin deixar córrer la seva imaginació.
  •  No obligarem a parlar a cap infant que no ho vulgui fer. Li deixarem temps perquè arribi a tenir confiança i decideixi quan ho vol fer. 

dissabte, 21 de juliol del 2012

Festes dela Beata a Vilafrnca

Aqui teniu un enllaç al programa!
http://www.vilafrancaterrabona.com/Festes%20La%20Beata%202012programa.pdf