dijous, 27 de setembre del 2012




ESTRATÈGIES PER ASSEGURAR LA COMPRENSIÓ I L'EXPRESSIÓ ORAL.

 L'HORA DELS CONTES




Com assegurar-ne la comprensió?

  • Caldrà fer servir:
    • molt suport visual: fotos, retallables, ninotets, dibuixos a la pissarra, imatges projectades... 
    • molta gesticulació.

  • Farem representar mímicament les accions als infants. Com més s'involucrin amb tot el seu cos, millor interioritzaran el llenguatge, el comprendran i tendran la necessitat de parlar amb la llengua dels personatges del conte.

  • Parlarem a poc a poc i exagerant l'articulació.

  • Començarem amb frases curtes i poc a poc les ampliarem a nivell de complexitat.

  • Els que contam un conte convé que visualment situem en un mateix lloc escènic cada personatge amb una actitud o una veu determinada. Per exemple, si tenim dos personatges dibuixats a la pissarra, quan parla un ens col·locam devora aquell i quan parla l'altre ens col·locam devora l'altre; o si, per exemple, explicam Na Caputxeta Vermella, quan parla el llop sempre posam una cara determinada i quan som  a la casa de l'àvia sempre ens situam en el mateix espai (un racó concret) i quan ens trobam al bosc sempre ens col·locam en un altre lloc determinat.

-Farem preguntes i deixarem que els infants en facin.

-Els infants tocaran, tastaran, compararan, cercaran semblances i diferències, relacionaran amb el que ja saben.

Què podem fer perquè els infants parlin en català?

  • Deixarem algunes frases sense acabar, amb la intenció clara que els infants les completin, quan sabem segur que ja tenen un vocabulari mínim que els permetrà fer-ho bé. Per exemple: I aquell caragolet estava...(tot fent el gest de dormir). Els infants diran: dormint.

  • Aprofitarem totes les ocasions per recordar i fer-los dir coses que ja saben:
Mestra  Fixau-vos quants d’arbres hi ha en aquest bosc, els  contam?
Infants- Un, dos, tres, quatre...


  • Mentre anam contant, farem preguntes tancades, procurant no caure en el vici de fer repetir sense sentit. De vegades les preguntes es poden fer després que ja han dit el que troben en castellà; així sabem segur què pensen i llavors els podem donar el model en català. Una pregunta tancada té una intenció clara: donam dues opcions, i sabem que els infants triaran la que nosaltres volem, però hem de procurar que les respostes també siguin resultat d'una reflexió seva. Per exemple: faríem la pregunta: Què trobau d’en Patufet, era valent o covard? -Valent (sempre que amb les explicacions prèvies haguessin pogut deduir que en Patufet era valent), però en canvi no seria una correcta pregunta tancada si la plantejàssim així:
En Patufet, encara que fos petit era un al·lot molt valent, com era en Patufet, valent o covard? -Valent. Els infants en els dos tipus de pregunta respondrien el mateix però en el primer cas també haurien pensat, en el segon no.

  • Convidarem els infants, amb un gest amb la mà o amb la mirada a repetir els diàlegs dels personatges, posant més èmfasi en l'entonació que no en la repetició. Així els donam models de com modulam la veu quan renyam, quan animam, quan cridam, quan sentim tristor, alegria, quan demanam ajuda... Per exemple:
Aquell gegantot va dir: sent olor de carn humanaaaa!!! i els infants ho imiten, o bé: I els pares d'en Patufet ben preocupats van començar a cridar: Patufet, on ets? infants: Patufet, on ets?
  
  • Les repeticions tenen sentit quan els infants es poden identificar amb els personatges de la història, o es poden sentir fent un teatre; en canvi no té gens de gràcia fer repetir en fred:
                                             Una vegada hi havia   -una vegada hi havia                                              Una nina i un nin        -una nina i un nin

  • Quan tenim identificats els personatges del conte de manera visual amb una tereseta, un ninotet o un dibuix retallat que el podem fer moure, caminar, anar d'un lloc a l'altre o aferrar-lo amb blu-tac a la pissarra, va molt bé preparar la sortida  del nou personatge amb emoció i anticipar-ne sempre el nom, abans que no el visualitzin. Així, si deim: sabeu qui s'havia amagat darrera aquell arbre?, doncs un conill. El feim sortir? Diguem-li:
Conill, surt !! I els infants diuen: conill surt!! I és després de tot això quan el feim sortir i el veuen. D'aquesta manera ja hauran identificat aquell conill amb la paraula conill i no amb "conejo" ;per a ells aquell del conte sempre serà un conill.

  • Cantarem cançons relacionades amb la temàtica del conte, si no és un conte que ja en té una d'incorporada.

  • Procuram que els diàlegs siguin tant per parlar amb els personatges dels contes:
Cuc, aquesta flor no te la mengis!!
com per parlar per boca d'ells: I el llop va dir:bufaré, bufaré i la casa tomaré i els infants diuen: bufaré, bufaré i la casa...

  • També provocarem, cantarelles increpant qualcú:
No m'encalces, no m'encalces!!

  • Les repeticions ens ajuden a utilitzar els pronoms febles:
Patufet, vés a comprar! -Patufet vés a comprar!
Vés-hi, vés-hi!

  • Convé estar molt atents a les reaccions dels infants; les seves emocions ens orientaran, per saber si el conte té algun significat per a ells, o si cal modificar la manera de presentar-lo.
  • No oblidem que els contes tradicionalment sempre s'han escoltat. Si en una situació ens servim de totes aquestes i d'altres estratègies per què volem assegurar-ne la comprensió, i perquè són una gran eina per donar un significat al llenguatge i per fer que els infants s'amollin a parlar en la nova llengua, també està bé que alguns contes exclusivament els escoltin o els sentin llegir a fi que no es perdi tampoc la riquesa dels literats o de les rondalles tradicionals o senzillament perquè puguin deixar córrer la seva imaginació.
  •  No obligarem a parlar a cap infant que no ho vulgui fer. Li deixarem temps perquè arribi a tenir confiança i decideixi quan ho vol fer. 

dissabte, 21 de juliol del 2012

Festes dela Beata a Vilafrnca

Aqui teniu un enllaç al programa!
http://www.vilafrancaterrabona.com/Festes%20La%20Beata%202012programa.pdf

dijous, 12 de juliol del 2012

Bibliografia de jocs


Bibliografia sobre jocs


La major part de la informació sobre jocs es pot consultar en un document del SEDEC sobre jocs  www.xtec.es/sedec/joc/pag100.htm.
A més, podem trobar més bibliografia sobre jocs i danses a les següents publicacions:

JOCS

-          Pou, Antoni. Jocs Populars. Ed. Moll.
-          Badia, Dolors. Vila, Montserrat. Jocs d'expressió oral i escrita. Ed. Eumo
-          Balaguer, Clara. Ripoll, Oriol.  Xarranca Generalitat de Catalunya.
-          Allué, Josep Maria. Un, dos, tres , pica paret!  Ed. La Galera.
-          Alsina, Pep. El Carnaval. Ed. Graó.
-          Alsina, Pep. Sant Jordi i les festes de primavera. Ed. Graó.
-          Alsina , Pep. La Castanyada. Ed. Graó.
-          Sans, Joan. Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears. Ed. UIB

JOCS I DANSES

-          Barceló, Jaume. Forteza, LL. Cançons i Jocs Populars de les Illes Balears. Ed. Centre d'estudis de l'esplai.
-          El sac de danses. El Galop. Danses catalanes i jocs dansats. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
-          Aguiló Serra, Francesc. Cucorba, Cançons i danses per a infants. Ed. Ferran Sintes.

 MÚSICA : CD I CASSETS

-          Cançons i jocs populars de les Illes Balears.  Eurosons CD
-          Barceló, Jaume. Victory, Pep Lluís. Cançons i jocs populars de les Illes Balears.  Conselleria d'Educació. CD
-          El Galop. Danses i jocs cantats.  Ed. Tram . CD
-          Martorell i Miralles, Antoni. Danses populars de les Illes Balears. CD
-          L'escola canta i balla.  Conselleria d'Educació. Governs de les Illes Balears. CD.
-          Sobrevias, Montserrat. Melià, Marc. Recopilació de cançons de  jocs de pati. CD.
-          La castanyada. Gàrgola. Serveis pedagògics. Cassette.
-          Sant Joan i festes majors. Gàrgola. Serveis pedagògics. Cassette.
-          El carnaval. Gàrgola. Serveis pedagògics. Cassette.

VÍDEO

-          El galop. Danses catalanes i jocs dansats. Departament de cultura. Generalitat de Catalunya. Vídeo.

Els jocs


El joc és una activitat natural de l'infant que li proporciona plaer i satisfacció. Els nins necessiten jugar i no es pot ignorar aquesta necessitat bàsica de l'infant.

El joc ha de ser una activitat satisfactòria i voluntària. Els mestres, mares, pares... hem de trobar la manera d'engrescar els infants a jugar, sense fer-los perdre el protagonisme. No sempre s'ha de cercar en el joc un resultat prefixat o una fita que s'hagi d'assolir, cal tenir en compte el procés de cada joc i l'activitat que genera, perquè els infants arribin a sentir el plaer i la joia que els jocs comporten.

Avantatges del joc

  • El joc és un mitjà d'aprenentatge important que ajuda els nins i nines tant a conèixer-se a si mateixos com al món que els envolta.
  • El joc desplega les seves aptituds fisíques: habilitats, resistència, força... i les psíquiques: memòria, atenció, intuïció, percepció, imaginació... alhora que els fa conscients de les seves limitacions. 
  • Reafirma la seva personalitat desenvolupant-los les capacitats d'autocontrol i d'autonomia.
  • Els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments...
  • Jugant l'infant assumeix diversos rols, els quals li permeten modificar els papers que desenvolupa, sovint, en la vida quotidiana.
  • "El joc constitueix una manera específica de funcionament de la intel.ligència infantil que forma part del procés d'adaptació a la realitat". (Piaget. La formació del Símbol en el nen).
  • S'ha de tenir en compte que el nin, quan juga tot sol, acostuma a inventar i a representar situacions que estan relacionades amb experiències que ja ha tingut i les mostra des de l'òptica de la seva fantasia. El joc simbòlic i espontani, durant els primers anys, és bàsic en la formació de la personalitat de l'infant. Cal respectar el seu joc espontani amb els companys encara que a l'hora de relacionar-se utilitzi la seva primera llengua.
  • Com més familiaritzat estigui el nin amb el joc, com més jocs conegui i practiqui, més possibilitats hi haurà que jugui en català.
El paper de l'adult en el joc

  • El paper de l'adult davant del joc dependrà de la funció que exerceixi amb els nins i del tipus de relació que hi estableixi.
  • És convenient connectar amb els sentiments i amb el món dels infants i el joc espontani facilita l'establiment d'aquesta connexió.
  • S'ha d'acceptar la necessitat de jugar del nin i s'ha de ser capaç de compartir, sempre que calgui, el plaer i la il.lusió que el joc li proporciona.
  • Els mestres (i no només els d'infantil) han d'incloure estones de joc dins la programació i ha d'estimular els infants a participar-hi. 
  • Cal recuperar jocs que s'han perdut o bé que són oblidats. Per tant, el mestre ha de seleccionar i revisar els jocs que presenta als nins.
  • Els adults han d'ensenyar els jocs perquè després els infants puguin jugar-hi a les seves estones de lleure. En seran els directors i organitzadors, per engrescar a jugar i per vetllar que el joc no decaigui; alhora, observaran de quina manera evoluciona el joc i com actuen els seus jugadors.
 
Tot i que com adults tenim un paper en aquesta activitat lúdica, no es pot oblidar que el nin ha d'arribar a tenir autonomia en el joc, la qual cosa condiciona i limita la nostra presència a l'hora de jugar.