dilluns, 9 de juliol del 2012

Cuina d’estiu. La cuina del Sol
El sol forma una part molt important del menjar. Encara avui, en totes les cultures, el sol és present en el transcurs del cicle anual aplicat a l’alimentació. Hem d’evocar la primacia del sol en l’ancestral art d’assecar, per poder disposar tot l’any, certs aliments: fruites com els albercocs, préssecs (orellanes), prunes, figues, raïm (panses) etc. Aquests productes, encara avui, són la base de tota mena de farcits per a carn, embotits, arrossos (als països orientals, àrabs i asiàtics solen incloure aquests productes), plats de verdures, o de llegums. I, naturalment, els dolços i la pastisseria: des de l’asure turc a base de fruita seca, passant per la grana de capellà o les postres de músic, els púdings, pastissos, coques, xocolates, bombons, el cuscussó... Fins i tot en alguns països són tradicionals les begudes que inclouen fruita seca. També s’assequen al sol les tomàtigues, pebres de cirereta, nyores, pebrots de romesco... Un altre producte marí per al qual és imprescindible l’acció del sol és la sal. L’assecat de peix i marisc ha estat i és una gran tradició alimentària (a totes les illes hi ha salines). Quant a la carn, pràcticament no n’hi ha de cap casta que es resisteixi a aquest procediment de conservació.
Les calors de l'estiu obren les portes a una cuina fresca i poc feixuga.
Exemples d’això són les verdures i hortalisses: tomàtigues, pebres, ceba, all, julivert, carabassó, mongeta tendra, enciam, pastanaga, albergínia…i els plats que s’hi elaboren: trempó, albergínies farcides, pebres torrats, coques, tumbet, calderes, arrossos i aguiats de peix, ratjada, escabetxada, arrebossada o aguiada, calamars farcits...
Les fruites de temporada aporten líquids i sucres per combatre la set i la calor: prunes, síndria, meló, albercocs, mores, etc. Pel juny ja hi ha figues flors, que són les figues del primer esplet de les figueres que en fan dos cada any, i després es succeeixen tot un seguit de varietats que endolceixen tota l’estació: verdals, roges, agostenques, bordissots blanques i negres, de pàmpol… I no podem deixar d’anomenar les de moro,
que, encara que algú en digui menjar de porcs, si es té la paciència i l’habilitat de collir-les i pelar-les
sense sortir-ne malparat, ens fan gaudir de colors i de sabors ben especials.
Els gelats, un temps tan preuats i de consum tan restringit per les dificultats d’elaboració (si a les cases de neu no n’hi havia ni tan sols els senyors i els rics en podien consumir), a l’abast de tothom actualment, són els dolços més consumits a l’estiu i es poden acompanyar d’ensaïmades, gató, quartos, coca d´albercoc...



I després d'aquest aperitiu sobre la cuina d'estiu, vos proposam l'elaboració, en família d'alguna coca, de gelat, d'una amanida. Això sí, si es possible acompanyada d'un conte relacionat amb el menjar (Els fills de la bruixa/gelat, Na Maisy i la llimonada...). I sobretot no oblideu que l'elaboració de la recepta és una ocasió especial per llegir, per mesurar, per comptar, per tarlar de textures, de gusts, i per riure i passar una bona estona!

A l'estiu menjar calent
no és gaire bon aliment!

diumenge, 1 de juliol del 2012

Festes d'estiu.

L'estiu té el seu inici al voltant del 22 de juny, l’equinocci d’estiu, i finalitza el 22 de setembre, amb l’equinocci de tardor. Aquesta és l’estació en què la duració dels dies és major respecte les nits. Durant l’estiu augmenten les
temperatures a causa de la inclinació de l'eix de rotació terrestre.
Festes d’estiu:
És durant els mesos de juny, juliol i agost, que en molts estats es dóna el període vacacional per excel·lència, tant a l'escola com a l’àmbit laboral.
Aquesta estació concentra la majoria de festes patronals dels pobles illencs. Aquestes deriven de les antigues festes que celebraven la fi de tasques agrícoles.

Menorca:
Indubtablement el cavall és un dels protagonistes de les festes populars d'estiu a l’illa. Els genets, anomenats
caixers, vestits de blanc i negre, i els seus cavalls engalanats, reviuen cada any tot un seguit de rituals
festius. A cada festa patronal, els caixers demostren les seves habilitats entre la multitud, tot fent botar els cavalls al ritme del «Jaleo».
Els dies 23 i 24 de juny se celebren les festes de Sant Joan, a Ciutadella.
Per la segona quinzena de juliol, se celebren les festes patronals des Mercadal, Fornells i es Castell; i el mes d’Agost, pràcticament tots els caps de setmana, se celebren festes a es Migjorn Gran, Llucmaçanes, Alaior, Sant Climent, Ferreries (24 i 25, Sant Bartomeu) i Sant Lluís. Ja dins el mes de setembre, els dies 8 i 9, se celebren les festes de la Mare de Déu de Gràcia, a Maó.
Pitiüses:
A Formentera, se celebren les festes de Sant Jaume, el 25 de juliol i de Santa Maria, el dia 5 d´agost.
A Eivissa, entre d’altres, se celebren, el dia 5 d’agost, se celebra la festa de Santa Maria d’Eivissa, també anomenada la Mare de déu de les Neus; i el dia 8, també d’agost, se celebra Sant Ciriac, patró de l’illa, data que coincideix amb el dia de la Conquesta catalana.
Mallorca:
El dia 29 de juny, se celebra Sant Pere, patró dels mariners. En aquesta data es realitzen processons marineres amb barques. Algunes de les més tradicionals són la d’Alcúdia, la del Port d’Andratx, la de Palma o la del Port de Sóller.
El dia 20 de juliol, per Santa Margalida, a Felanitx es realitza la desfilada dels Cavallets, la dama i els xeremiers; el dia 25, per Sant Jaume, a Algaida, els cossiers duen a terme les seves danses d’origen pagà; i el dia 28 de juliol, per Santa Catalina Tomàs, a Valldemossa,se celebra la processó de la Beata.
El Dia 2 d’agost, a Pollença, se celebra la Mare de Déu dels Àngels. En aquesta festa major se celebra una processó amb l’acompanyament de dues àguiles, dues nines, i Sant Joan Pelós, un nin. Els tres fan una dansa solemne i mesurada.
El dia 24 d’agost, a Montuïri, Sant Bartomeu fa sortir els cossiers i el dimoni.

http://www.conselldemallorca.net/?&id_parent=495&id_section=1855&id_son=1888

dimecres, 20 de juny del 2012

La vaca connie

Un munt de jocs i més! Tot un clàssic.
Pitjau sobre el títol d'aquesta entrada i accedireu a la web!

dimarts, 19 de juny del 2012

Quina llengua, quina escola?

Com ja hem comentat alguna vegada, el fet que els nostres infants abandonin la llengua pròpia, per parlar el castellà és una preocupació habitual en les famílies.
Vivim en una societat on el castellà és omnipresent, on l'anglès té un prestigi gairebé diví, on l'administració ja no és una garantia de protecció per a la llengua de les illes, i on mantenir-se en la llengua pròpia, sense girar o adoptar comportaments diglòssics era i encara pot esser considerat una manca de respecte.
Davant això pensam que seria convenient matitzar algunes coses.

El fet que els infants menors de cinc anys mesclin llengües quan aprenen una segona llengua és natural, i forma part del seu aprenentatge. Això només vol dir que s'està produint un aprenentatge, i que quan arribin a discriminar que són dos codis diferents, també aprendran en quins contextos els han de fer servir.
Ara bé, al marge d'això i per assegurar que l'infant no perd la llengua pròpia, és important actuar des de l'escola i si això no és possible, des de casa.

Serà important assegurar-nos que:
  • Els nostres infants vegin televisió en català.
  • Els contarem contes i rondalles.
  • Mostrarem als més petits llibres de vocabulari, tot assegurant-nos primer de dir les paraules i després mostrar les imatges.
  • Jugarem a jocs com el veig veig, volen volen, o a jocs de taula, emprant el català.
  • Si a casa convíuen més d'una llengua, serà el moment de pactar en quina llengua parlarem cadascú. Serà important que cada persona sempre es mantengui en la seva llengua (fins i tot a l'hora de mantenir converses entre adults). Si no és possible s'hauria d'escollir la llengua minoritzada com a llengua comú.
  • Les cançons són un recurs molt important per deixar versos sense acabar, de forma que l'infant pot participar en la cançó gairebé des del primer moment.
  • Podem fer preguntes tancades, a partir del que veim  o dels contes.
  • Per corregir no direm que l'infant ho fa malament, sinó que li repetirem en català allò que vol dir.
  • Hem de pensar que les errades són oportunitats d'aprenentatge.
  • La preparació de receptes i el fet de parar taula o de menjar són oportunitats per ajudar als nostres fills i filles a desenvolupar el seu llenguatge.
En qualsevol cas es tracta de dedicar cada dia un cert temps a realitzar activitats amb els nostres infants. No podem oblidar que amb l'aprenentatge de la llengua oral es desenvolupa la intel·ligència, i preparam el camí cap a l'aprenentatge de la llengua escrita!
Pot ser interessant consultar les pàgines:
http://blocs.xtec.cat/immersiosalt/files/2008/11/estrategies_intervencio.pdf