dimarts, 17 de novembre del 2009

Per saber-ne més:

Adreces web:
Alguns llibres on trobar més informació:
- Janer, Mª del Mar i Martínez, T. (1998) Les festes de les Illes. Palma. AEI.
- Janer, G. (1999) Les festes llunyanes. Palma. Olañeta ed.

- Munar, F. i altres (2008) L’esplendor de la festa. Màgia i misteri de les festes antigues. Palma. Institut d’Estudis Baleàrics.
- Amades, J. (1950-1956) Costumari català. El curs de l’any. Volum V. Barcelona. Salvat Editores S.A.



dimarts, 20 d’octubre del 2009

Les Verges

Després d'un any d'espera, aquesta nit arriba a mallorca una de les revetlles més interessants. La revetlla de les Verges.
Serà una nit de bunyols, mistela, serenates i clavells!


Si vos interessa el tema no dubteu a entrar a :

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Les verges (Mallorca)

El dia 21 d’octubre, es commemora el sacrifici patit per Santa Úrsula, en companyia d’altres al•lotes, de camí cap a Roma des de la Bretanya. La llegenda diu que en total eren onze mil verges, i tot i que el nombre no se sap amb certesa, alguns estudiosos del tema consideren que no devien passar gaire de la mitja dotzena.

A molts pobles i ciutats de Mallorca se celebra, amb petites variacions, una de les tradicions de galanteig més antigues i a la vegada populars, de l’illa. Es tracta d’una celebració espontània que realitzen grups de joves que agrupats en colles, van de casa en casa a cantar cançons populars a les seves enamorades, a qui també regalen clavells. Al llarg de la nit, i a canvi de la visita, les joves els ofereixen bunyols i vi dolç.

Els bunyols, els dolços vinculats tradicionalment a aquesta celebració i a la dels morts, poden ser de dos tipus: de vent o farcits. Inicialment eren ‘de vent’, com a metàfora de la vida que se’n va. És significatiu que la paraula vent significa ànima, en grec.


A aquestes sortides les anomenen serenates i tenen un component eròtic i picaresc important.

D’acord amb el Costumari català, la vigília del dia de les Verges, les joves es reunien en grans colles per anar a voltar pels carrers, agafades de les mans i cantant.
A Palma els fadrins que tenien relacions amoroses enviaven una banda d’orquestra a fer serenates a la seva estimada, segons els recursos del festejador, les cançons eren més llargues o més curtes. Es tractava d’un dia en què totes les orquestres i les colles estaven enfeinades, amb el seguici a nombroses cases per fer les serenates.

A Manacor, les al•lotes anaven a visitar les cases amigues on es donaven penjolls, magranes i codonys i elles anaven adornades amb un flocs semblants a una faixa de general. A Llucmajor els fadrins feien serenates a les joves i els sonadors demanaven als propietaris de casa que els deixassin caçar en les seves terres, i de la caça que obtenien feien un sopar quan acabaven de cantar.
A les poblacions petites, les al•lotes s’agrupaven en colles, es mudaven i portaven al coll una estampeta de santa Úrsula. Algunes aprofitaven per treure les seves joies. Anaven de visita a les cases i demanaven un raïm.
Tot i que la festa sembla haver decaigut en aquests darrers anys, especialment a Ciutat, i que les tonades tradicionals la majoria de vegades han estat substituïdes pel Clavelitos, encara avui es possible trobar aquesta nit colles que canten cançons amb un punt d’humor.

dimecres, 30 de setembre del 2009

Cançó popular

Marrameu torra castanyes

a la voreta del foc;

ja n’hi peta una als morros,

ja en tenim Marrameu mort.

Pica ben fort,

pica ben fort,

que piques fusta,

pica ben fort.

Marrameu i Marrameua,

s’embolica amb un llençol!

feia veure que era un home

i era una fulla de col. Pica ben fort,

pica ben fort,

que piques fusta,

pica ben fort.

Marrameu ja no s’enfila

per terrats ni per balcons,

que té una gateta a casa

que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort,

pica ben fort,

que piques fusta,

pica ben fort.